Honorem Pearson, si us plau

Em sembla que Sant Cugat no ha dedicat un reconeixement explícit a Frederick Pearson, l'enginyer nord-americà arrelat a Catalunya i mort a bord del Lusitània, bombardejat pels alemanys el 1915, a qui devem l'arribada del tren. És cert que el 1922 es va donar el seu nom a La Floresta –la Floresta Pearson–, on té un carrer, i que el govern municipal anterior va celebrar un meravellós centenari del tren i que jo mateix esmentava Pearson en l'obra teatral que vaig escriure per a l'esdeveniment. Però mai no ha tingut una estàtua dedicada a la seva memòria i el seu nom no apareix ni tan sols en els mapes i rètols dels FGC. De fet, si féssim una enquesta, pocs santcugatencs sabrien identificar-lo.

Pearson era un visionari que va intuir el potencial industrial de Terrassa i Sabadell i va preveure un tren que tingués l'ample de via europeu –no pas l'ample inútil de la Renfe– per tal que pogués arribar a la Catalunya Nord i a França sense que els passatgers haguessin de transbordar, cosa que, en una època en què La Floresta i Valldoreix eren meres zones d'estiueig, té un valor extraordinari.

Per això exposo aquí la proposta d'Enric Pantaleoni, antic propietari dels famosos establiments de roba Pantaleoni, que s'ofereix a finançar una estàtua amb la qual Sant Cugat reti homenatge a Frederick Pearson. Pantaleoni també troba a faltar aquest homenatge i vol contribuir a fer-lo realitat. Penso que és un gest que l'honora, perquè una cosa és llançar una proposta i una altra oferir-se com a mecenes. Cal, però, que a l'Ajuntament li agradi la idea. Sempre inspira respecte un poble que no oblida les persones que han contribuït al seu progrés.