Ja tornem a tenir aquí el nostre dia de Sant Jordi, un dia ple de roses i llibres i gent al carrer amb ganes de gaudir d'aquesta diada tan nostra i tan bonica. Ja tornem a tenir els arbres florits tant roses com cada primavera, regalant-nos amb generositat la seva bellesa més exuberant.
Ja hem fet canvi d'horari, allargant les hores de sol i començant a tenir una mica la sensació de què ja ve el bon temps... I mentre tot això passa, nosaltres anem amunt i avall enfeinats, amb presses, mirant el mòbil, deixant que tot això passi sense gairebé ni aturar-nos per gaudir-ho.
Córrer és normal, la vida ens gira els horaris i els imprevistos ens omplen les agendes, però hauríem de ser capaços d'aturar-nos de tant en tant, així de cop, perquè si, davant d'un arbre, davant d'un llibre, davant d'un nen i ser conscients per un moment de la vivència del temps, de ser els amos dels nostres minuts i dedicar-nos petits espais propis on puguem respirar, sentir, mirar...
Sant Jordi és una molt bona excusa per aturar-se, regalar-se estones davant de tants i tants llibres, passejar pel Monestir, per les places i els carrers i deixar-se portar per l'ambient festiu i generós de la diada de Sant Jordi. Recordar també el que ens diu la llegenda: "...i de la sang nasqué una rosa" com a metàfora de vida, aprofitar les ferides del camí per convertir-les en roses.
Aprofitar per xerrar amb la gent, conèixer nous autors, descobrir llibres, deixar-se aconsellar, llegir els resums, buscar les paradetes dels diferents alumnes de les diferents escoles que aprofiten per començar a fer un raconet pel seu viatge de fi de curs, fer un vinet en algun racó simpàtic, gaudir de la primavera, rebre alguna rosa, regalar-ne alguna altra...
Així doncs, espero que passem tots un molt bon dia de Sant Jordi i sobretot, sobretot... que sigui maco! Felicitats Jordi!