I els socis a les assemblees?

És un fenomen que, sincerament, no he entès mai. És a les assemblees quan els socis i els pares poden conèixer de primera mà quina situació travessa el club i quins són els projectes de futur de l’entitat. De veritat que els és igual saber a quin club porten els seus fills/filles? A les assemblees sempre t’hi trobes la mateixa gent, les mateixes cares. En molts casos hi ha més directius que no pas socis... I és una llàstima. No s’ho mereixen. Darrere de cada entitat hi ha una feinada, moltes hores de dedicació, responsabilitats i també molts mals de cap, perquè no dir-ho. Em consta també que hi ha pares molt exigents amb els directius dels clubs, gent que treballa de forma altruista perquè els joves santcugatencs tinguin una eina més de formació. Ho poden fer millor o pitjor, però mereixen respecte. Tant costa anar un cop a l’any a l’assemblea del teu club?