I la cultura... interessa a algú?

Per evitar entrar en profunditats, prendrem el terme "cultura" en l'accepció humanística i quotidiana del nostre entorn immediat, en el sentit de l'interès per l'obra material, plàstica, artística, de pensament, d'opinió, vivencial, etc. d'altres individus.

L'estat del benestar i les polítiques socioculturals ens donen contínuament una àmplia oferta, de vegades exagerada, d'activitats culturals, buscant la cohesió i la participació social seguint els corrents funcionalistes europees de la "cultura social", de forma que una persona culturalment activa es converteix en un consumidor cultural.

Tots anem a presentacions, exposicions, lectures, concerts, cursos, al cinema, al teatre... però, davant de tots aquests estímuls culturals, tenim capacitat de reflexió per generar una opinió més o menys profunda del que hem vist o sentit o llegit? Tenim curiositat per saber més? Tota aquesta activitat, ens fa ser més culte, tenir més cultura personal? O és un interès superficial perquè, en el fons, socialment quedes molt bé?

L'opinió es basa, en bona part, en la comparació i per comparar s'ha de conèixer, s'ha de saber, s'ha de tenir un referent i és ben sabut que la crisi integral d'aquest començament de segle s'ha emportat tots els nostres referents morals, intel·lectuals, vivencials... i encara no tenim recanvi ni idea d'on trobar-los.

En l'era de la sobre informació potser estem patint, amb reserves, una fase d'anomia, alguna cosa així com "tot m'està bé perquè no tinc opinió de res" i deixem que polítics, periodistes o economistes prenguin el lloc de filòsofs, pensadors o intel·lectuals... perquè ens diguin com hem de pensar i el que hem de fer. I així va el món...

Abans, la lectura era important, era la porta al coneixement, així que pregunto a la sempre amable Judit de Re-Read, la llibreria baix cost del carrer Major, sobre les preferències dels seus clients i, curiosament, em diu que ha augmentat la demanda de llibres d'orientació personal i filosofia.

Potser no és un indicatiu, però llegir sobre el pensament humà sempre és un bon principi, sobretot en una tarda de pluja com la d'avui. Lector: Enjoy the silence.