I la princesa se sentí lliure

8 de maig de 1945. Els ciutadans de Londres surten a celebrar massivament la fi de la Segona Guerra Mundial a Europa. Les princeses Margarida i Elisabet (futura reina d'Anglaterra) aconsegueixen permís familiar per a sortir d'incògnit i, unint-se a la multitud des de l'anonimat, s'uneixen a la celebració deixant volar les seves ànsies de la llibertat.

Basada en fets reals (aquella nit, realment, les princeses van sortir), A Royal Night Out és una divertida, amable i lleugera comèdia que, endinsant-se massa sovint en una certa monotonia que deixa poc lloc a la sorpresa, ofereix moments extrems amb moltes possibilitats còmiques, recolzant-se, sobretot, en un potencial al qual no acaba sempre de treure partit.

Però, tant en l'àmbit d'interpretació com d'escenes molt ben reeixides, la singularitat de l'experiència de dues persones que mai havien entrat en contacte amb el "món real" dóna joc en molts moments.

D'altra banda, la delicada química entre la princesa Elisabet i un aviador antimonàrquic amb qui comparteix la nit és un dels factors més entranyables de la pel·lícula, mostrant com hi ha alguna cosa que transcendeix les diferències aparents entre persones provinents d'universos diferents.

Una relació entre oposats aparents que queda ben reflectida a la pel·lícula. Recolzant-se en una excel·lent ambientació, el director de títols com La joven Jane Austin es mou eficaçment en el retrat d'aquesta curiosa aventura nocturna, però sovint deixa passar grans oportunitats per convertir-la en una gran comèdia dramàtica.

El millor: El tema que posa sobre la taula: unes princeses desobeint les ordres dels seus pares per a viure una nit de llibertat.

El pitjor: La seva monotonia i lleugeresa excessiva, que resten possibilitats a una més alta comicitat.