Escriure és un art. Una posada en escena silenciosa aclamada o escridassada pel seu públic. Com a artista, creativa, persona sensibilitzada amb la tragèdia, estenc el meu condol (acompanyo en el dolor) a familiars, amics i veïns de les víctimes que han perdut la vida a diferents localitats valencianes per la DANA.
Uns dies després del desbordament dels rius, més de mil persones continuen desaparegudes, atrapades i sense subministraments de primera necessitat. Impotència, perplexitat, desànim, el que es viu a la zona zero de la tragèdia. La successió dels fets va ser desastrosa. No es va mobilitzar l'exèrcit fins a la nit del dijous (la DANA va fer la seva feina dimarts). En aquell moment es calculava que n'hi havia 1.200 persones atrapades a la A-3 i a la A-7 (48 hores després de l'alerta). Aquesta informació ha estat contrastada i és veraç.
L'UME (Unitat Militar d'Emergències), la ciutadania i voluntaris de tot el territori espanyol han hagut de bregar en solitari amb la tragèdia. El que es viu allà és un autèntic despropòsit. Una imatge que fereix sensibilitats. Un lloc desolador que necessitarà més que mà d'obra. Quan va arribar la Covid-19 vaig entendre que viure no era una opció. Es va convertir en privilegi. La desgràcia que estem patint aquests dies ha tornat a obrir-me els ulls.
Els ciutadans, els anònims, som víctimes d'un sistema corrupte. Som preses (animals racionals) lligats de mans i peus pendents de decisions o omissions dels nostres governs (el color i les sigles no són determinants). Decebuda i amb l'ànima trencada, deixo patent el meu rebuig absolut per la inacció del govern. Vull creure que la inacció ha estat fruit de la ineptitud i no un desig!
Moltes ànimes sense llum que esperen respostes. DEP nens i adults valencians Sempre al nostre cor.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.