Incidents a la via pública

El dia de Sant Esteve, la versió digital del TOT Sant Cugat va publicar una notícia sobre les lesions que el dia de Nadal van patir cinc policies, entre els quals un sergent de la Policia Local, a l’avinguda de les Corts Catalanes, de Sant Cugat.

Els fets van passar a les set del matí arran d’una baralla entre un grup de deu individus que van agredir un noi i una noia estabornint-ne el primer. La noia va demanar auxili, i els agents, en arribar, també van ser atacats. Com és lògic, van demanar reforços, i quan aquests –Policia Local i Mossos d’Esquadra– s’hi van incorporar van detenir tres agressors que seguien mostrant-se violents.

Fins aquí la crònica dels fets. Ara, com és lògic, el tema ja és a mans de la justícia i serà aquesta qui haurà de pronunciar-se sobre les conseqüències penals que se’n derivin. Una altra cosa és la reacció del Sindicat de Policies Municipals de Catalunya i la dels qui s’ho fan venir bé per deixar un comentari dient que si manessin els “seus” això no passaria. El Sindicat ha condemnat els fets i ha demanat celeritat en la identificació dels agressors –cosa que està molt bé–, però ha aprofitat l’avinentesa per exigir a l’Ajuntament que augmenti els efectius a fi de “garantir la màxima seguretat de tots els integrants del cos [...] i així poder oferir un servei de qualitat als ciutadans”.

La pregunta és: consideren que els seus companys no van actuar amb prou “qualitat”, en arribar al lloc dels fets? Consideren que dos agents per cotxe patrulla és un servei de baixa qualitat? Quants agents creuen que haurien d’integrar una patrulla? Cinc, potser? I aquestes patrulles haurien de circular soles o de dos en dos? Deu policies intimiden més que cinc, no hi ha dubte. Però, per no quedar-nos curts, afegim-ne cinc més. Així, de Sant Cugat, en lloc de dir-ne “ciutat”, en podrem dir “fortalesa”.

El problema és que la seguretat absoluta no existeix en cap col·lectivitat perquè l’ésser humà és conflictiu per naturalesa i, per dures que siguin les lleis, sempre hi haurà gent que es baralli o que delinqueixi. Tanmateix, per sort, com va passar en aquest cas, la tecnologia permet que allà on es produeix un fet imprevisible i una patrulla resulta insuficient hi hagi més efectius en qüestió de minuts. Quan hi ha ferits en una baralla de carrer, els culpables no són ni els vianants que hi passen, ni els veïns, ni els botiguers, ni l’Ajuntament. Els culpables són els agressors.