Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La indignació de la societat va “in crescendo” amb la llei hipotecaria, els desnonaments que fomenten la desigualtat i la marginació social. La gent s’indigna com a conseqüència que contra aquesta deshumanització i falta de sensibilitat, social i humana en els procediments i actuacions de les entitats financeres, no hi ha suficient reacció de l’administració pública contra tanta perversió ni sensibilitat per resoldre els problemes, prenent mesures per evitar-los, modificant lleis que ho permeten o utilitzant mesures coercitives per aturar la indignació. Clam que s’eleva per totes les contrades.
Indigna la probable i més que possible desnaturalització de la iniciativa de legislació popular, per la majoria parlamentària. Com a exemple de sensibilitat sobre el patiment actual de la ciutadania vull posar de manifest les actuacions de l’Ajuntament, moltes d’elles d’iniciativa pròpia i poc o gens emparades per la legislació de l’Estat. A principi de febrer es va constituir la Taula de l’Habitatge amb la finalitat de coordinar una resposta conjunta entre administració, societat i entitats bancàries. El dia de la constitució van haver-hi moltes aportacions positives i els representants de la banca no van dir “ni mu” com qui diu: el que hi ha, ja ens va bé. S’inclou en els objectius socials de PROMUSA el concepte de servei social prioritària i complementàriament a la seva cultura d’empresa immobiliari.
La sensibilitat social de l’administració local ha fet com a norma i compliment de la llei la reserva del 7% del parc de l’habitatge de lloguer per emergències socials. Ha acordat la possibilitat de mobilitat interna per empitjorament de situació econòmica dels ciutadans facilitant-los la possibilitat de fer un canvi més adient a la seva precarietat. La iniciativa que els bancs signessin un conveni de bones pràctiques i de mediació de les famílies amb risc de desnonaments va fracassar. Ha signat un conveni, per actuar preventivament, amb el Col·legi de Procuradors de Terrassa en els processos de desnonaments quan s’inicien. Una nova Oficina Local d’Habitatge, incorpora els serveis d’Ofideute per facilitar la negociació i mediació. La sensibilitat ha dut a l’Ajuntament a oferir ajuts per compensar l’Impost de Plusvàlua, no solament en els casos de desnonament, també sobre la dació de l’habitatge amb escriptura de compra venda.
Des de l’Oficina del Síndic, que ha fet suggeriments amb la finalitat d’incrementar la sensibilitat cap a la ciutadania en risc d’exclusió, s’aprecia amb satisfacció, que a l’Ajuntament de Sant Cugat no li calen suggeriments doncs dintre de les seves possibilitats actua amb sensibilitat. L’únic que em permeto suggerir és que dins d’una actuació jurídica correcta introdueixen mesures coercitives amb les entitats que no tenen aquesta sensibilitat humana i social en justa correspondència. Amb seguretat sabran trobar-les.
Indigna la probable i més que possible desnaturalització de la iniciativa de legislació popular, per la majoria parlamentària. Com a exemple de sensibilitat sobre el patiment actual de la ciutadania vull posar de manifest les actuacions de l’Ajuntament, moltes d’elles d’iniciativa pròpia i poc o gens emparades per la legislació de l’Estat. A principi de febrer es va constituir la Taula de l’Habitatge amb la finalitat de coordinar una resposta conjunta entre administració, societat i entitats bancàries. El dia de la constitució van haver-hi moltes aportacions positives i els representants de la banca no van dir “ni mu” com qui diu: el que hi ha, ja ens va bé. S’inclou en els objectius socials de PROMUSA el concepte de servei social prioritària i complementàriament a la seva cultura d’empresa immobiliari.
La sensibilitat social de l’administració local ha fet com a norma i compliment de la llei la reserva del 7% del parc de l’habitatge de lloguer per emergències socials. Ha acordat la possibilitat de mobilitat interna per empitjorament de situació econòmica dels ciutadans facilitant-los la possibilitat de fer un canvi més adient a la seva precarietat. La iniciativa que els bancs signessin un conveni de bones pràctiques i de mediació de les famílies amb risc de desnonaments va fracassar. Ha signat un conveni, per actuar preventivament, amb el Col·legi de Procuradors de Terrassa en els processos de desnonaments quan s’inicien. Una nova Oficina Local d’Habitatge, incorpora els serveis d’Ofideute per facilitar la negociació i mediació. La sensibilitat ha dut a l’Ajuntament a oferir ajuts per compensar l’Impost de Plusvàlua, no solament en els casos de desnonament, també sobre la dació de l’habitatge amb escriptura de compra venda.
Des de l’Oficina del Síndic, que ha fet suggeriments amb la finalitat d’incrementar la sensibilitat cap a la ciutadania en risc d’exclusió, s’aprecia amb satisfacció, que a l’Ajuntament de Sant Cugat no li calen suggeriments doncs dintre de les seves possibilitats actua amb sensibilitat. L’únic que em permeto suggerir és que dins d’una actuació jurídica correcta introdueixen mesures coercitives amb les entitats que no tenen aquesta sensibilitat humana i social en justa correspondència. Amb seguretat sabran trobar-les.