Inscripcions escolars

La primavera sol ser l'època de l'any on en determinades llars es viu el neguit d'un pas molt important en la vida d'un dels membres – o més d'un, és clar – com és l'accés a l'etapa escolar. Una activitat infantil bàsica que ocuparà molts anys, fins ben entrada l'adolescència. Els petits de la casa estan a punt d'iniciar el seu període de formació. I cal filar prim i encertar amb l'escola.

El neguit al qual ens referíem abans comença precisament amb aquest pas: l'elecció d'escola. I en aquest punt vull destacar que Sant Cugat del Vallés té on triar. Escoles privades, concertades i públiques. La comparació amb altres municipis sol resultar evident. A la nostra ciutat hi ha moltes escoles. De tota mena i tendència.

El problema rau, normalment, quan parlem d'escoles públiques i d'harmonitzar els desitjos dels pares i les capacitats dels centres. Cal una gran dosi de generositat per part dels pares i, sobretot, d'acceptació de les regles del joc. Unes normes ben pautades amb uns criteris de puntuació, marcats per la conselleria d'ensenyament, que fan que uns alumnes tinguin més puntuació que altres per raons de proximitat entre el domicili i l'escola, o bé per la presència d'altres germans en determinat centre escolar, o per criteris econòmics.

Cada vegada sembla que hi ha menys problemes, però les queixes i la reclamació de possibles greuges són quelcom inevitable. Però pel que he pogut comprovar personalment i em diuen les persones que són competents en aquests temes... Res a veure amb èpoques passades.

Encara recordo, fa una pila d'anys, com sovintejaven els canvis de domicili de nens i nenes per aquestes dates pròximes a les inscripcions. Sí, per sumar punts, és clar. I els infants quedaven inscrits al domicili, per exemple, dels avis. O d'uns amics, coneguts, o saludats que feien el "favor" de forma temporal. Un cop inscrit el menor a l'escola... Tornava a residir oficialment al domicili dels pares.

Aquest sistema tenia una variant... en el cas de pares separats o divorciats. Si els fills convivien amb la mare, per exemple, i convenia més (per la puntuació) el domicili del pare... doncs canvi de residència i sobretot fer-ho constar a l'Ajuntament. Que quedi clar! En aquest cas era inevitable una condició: que els divorciats mantinguessin una bona relació, cosa que no sempre es donava.

Un altre exemple prou contundent, segons m'havien explicat (i que no era quelcom excepcional) era el de la declaració d'ingressos inferior a la real, també per sumar punts com a renda baixa. El truc consistia a fer una declaració "maquillada" de l'IRPF i afegir aquest document oficial a l'expedient de l'alumne. Per evitar la sanció fiscal només calia fer una altra declaració complementària uns dies abans del final del termini d'Hisenda.

Lamentable tot plegat i una mostra més del poc respecte que es tenia – i encara ara no s'ha superat del tot – per les coses públiques en general. Allò que sembla que no és de ningú quan ens pertany a tots.

Unes irregularitats que avui en dia han estat molt més controlades i, afortunadament, cada vegada és més difícil fer trampes per una cosa com aquesta: inscriure el fill en una escola o en una altra. I cal recordar, una vegada més, que el nivell de l'escola pública a Catalunya – i a Sant Cugat – és de força qualitat. Que toqui la que correspon i segur que tot anirà bé.