Per a la Isabel-Clara Simó, amb agraïment i admiració

La nit del 6 de juliol de 1992 la Guàrdia Civil entrava a casa meva en el marc d'una ràtzia contra l'independentisme. Els mitjans la van batejar com a Operació Garzón. En l'escorcoll de casa meva cercaven elements que els poguessin servir per justificar aquella operació. Val a dir que mai no vaig recuperar res del que es van endur... Amb el temps vaig anar trobant a faltar alguns dels objectes que s'havien emportat, entre ells uns quants exemplars de la revista Canigó, una revista que ja feia anys que no es publicava. Una revista de caràcter independentista que havia dirigit l'escriptora Isabel-Clara Simó. Per a la Guàrdia Civil aquella revista era la prova del delicte. Perquè ser independentista durant molt de temps, i fins i tot ara, ha comportat repressió.

El dia 8 de maig de 2013 vaig tenir el goig de conèixer la Isabel-Clara Simó a la Floresta. Va venir en el marc d'unes jornades sobre gènere organitzades l'AMPA de l'Escola de la Floresta per parlar de coeducació i d'igualtat d'oportunitats, Va ser molt enriquidor sentir i compartir pensaments, idees i projectes amb aquella dona tan vital, no en va era un referent del feminisme i de l'independentisme dels anys 80.

No em vaig poder estar d'explicar-li que la Guàrdia Civil s'havia endut la revista Canigó aquella nit del juliol del 1992. No recordo amb detall quina va ser la seva resposta. Només em ve a la memòria un rostre que no expressava sorpresa. La revista Canigó va deixar de publicar-se l'any 1983. Aparentment no era una revista que pogués fer mal a ningú. O potser sí, potser aquella revista va ser una de les moltes llavors que van sembrar persones com la Isabel-Clara i que han fet créixer la consciència de poble i la voluntat de ser lliure.