Ja en van onze edicions

Quan me’n demanen opinió m’agrada parlar, més que de la setmana durant la qual hem omplert el poble amb versos, dels tres-cents cinquanta-vuit dies restants, impregnats per la feina feta, que falten per a la propera cita. I és que el Festival deixa un pòsit de patrimoni considerable: Consolida espectacles que uneixen paraula amb música i dansa; permet exposicions sobre els nostres autors; a través del Premi Gabriel Ferrater, promou l’obra de poetes que treballen i forgen la nostra llengua (en aquest cas en Jaume Subirana, bon coneixedor de Sant Cugat); i permet que personalitats locals, com la Marta Pessarrodona o en Sam Abrams, s’aboquin amb la ciutat.

No oblidem, tampoc, que cada any nomenem un poeta d’honor, premi que sovint reconeix una trajectòria vital; enguany hem celebrat en Gerard Vergés, un sòlid poeta de les terres de l’Ebre que ens acosta a la varietat i riquesa de la llengua. Com he dit en algun altre lloc, el Festival s’organitza des de l’Ajuntament, amb la complicitat del Teatre-Auditori, les biblioteques, i el suport de la Institució de les Lletres Catalanes. Però sobretot perviu gràcies a l’interès de la societat civil santcugatenca. Les llibreries fan un esforç per dedicar-hi temps i diners. D’altres establiments com galeries d’art, tallers de teatre o comerciants de vins també hi posen el seu gra de sorra. Per no parlar dels mestres als centres d’ensenyament. Tots hi participen pel simple fet de formar part d’una festa que cada any es consolida més entre nosaltres.

Avui, en una situació econòmicament precària, la nostra ciutat compta amb el suport anímic del Festival, jubileu que sobreviu gràcies a la seva naturalesa humil. En aquesta època complicada, que ens compromet amb els valors petits, agraïm que els carrers s’omplin de paraules belles durant tota una setmana, però sobretot que la llavor de la poesia creixi entre nosaltres durant la resta de l’any.