El jazz de vida

M'encanta el piano; és un instrument que he tocat des de petit. Em fascina la gran habilitat dels pianistes de jazz per improvisar (un do que també tenen molts organistes d'església). Molts cops, la improvisació comença a partir d'una melodia que et ve donada. Llavors el pianista, inspirant-se en la cançó, la recrea d'una forma nova i única, gràcies a la seva formació musical. Això li permet tocar els acords més adequats i donar-li un color nou.

Per a un músic, improvisar sempre és un repte. Recordo el concert d'inauguració de l'orgue del Monestir, la darrera peça va ser totalment improvisada per Juan de la Rubia, a partir de l'himne de Sant Cugat (i ja no s'ha tornat a escoltar!). La vida ens imposa diverses melodies al llarg dels anys: hi ha moments rutinaris, altres feliços, altres tràgics o incerts... No podem controlar aquesta melodia vital, però sí que podem aprofitar-la, com ho fan els músics, per compondre alguna cosa totalment nova.

Hi ha persones que tenen molts recursos vitals per crear bellesa en qualsevol circumstància de la vida. Són aquells que saben fer, com deia Sta. Teresa, "de la necessitat virtut". Crec que hem d'aprendre de les seves vides per fer que la nostra soni sempre ben harmonitzada.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.