Jesús, l’aire fresc

En el llenguatge comú el cos “eclesiàstic” (clergat) és vist com un estament definit, una corporació que l’argot de moda podria qualificar de “casta”. Moltes persones confonen aquest col·lectiu -“capellans i bisbes”- amb l’Església.

Cal reconèixer que el pas del temps ha acumulat estructures que dificulten o desvirtuen la imatge i la dinàmica del projecte de Jesús. Anem a refrescar la memòria a la riba del llac de Galilea, allà on el Jesús de la Pasqua per tercera vegada es va fer present als apòstols i els va preparar l’esmorzar. Després d’aquest amable preludi, va obrir un dels diàlegs amb Pere que més il·lumina el seu projecte sobre l’Església.

Li preguntà tres vegades: “Pere, m’estimes?”. (La triple pregunta no li passà per alt: veié clar que Jesús al·ludia a les tres vegades que l’havia negat). I a qui malgrat tota l’estima, per tres vegades li encarrega, que tingui cura dels seus: “Pastura”. Abans ja li havia dit que confirmés la Fe dels germans, no per ser el més llest, sinó per la fe que el Pare li havia donat.

Per als homes i dones de tots els temps, el do de la Fe, de l’Amor i del Servei als germans, són la porta d’entrada a l’Església de Jesús. La institució s’ha d’estructurar d’acord amb aquest Esperit.