Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Fa uns dies vaig assistir a l'acte de nomenament de Joan B. Culla com a fill predilecte de Sant Cugat a títol pòstum, un acte molt digne celebrat al Saló de Plens, on personatges del món de l'acadèmia, periodistes, familiars i els nostres representants locals uniren la seva veu per posar en valor la persona de l'homenatjat. En destaco la dignitat de l'acte, atès que de vegades s'oblida que la democràcia requereix respecte institucional i dotar determinats moments d'una certa solemnitat. També el respecte cap a l'homenatjat, fins i tot dels qui ideològicament en són més lluny. Però, sobretot, el fet que Sant Cugat reconegui el professor de milers d'alumnes de la UAB, molts d'ells santcugatencs, el finíssim analista de l'actualitat, l'historiador prolífic, el tertulià tant contundent en la defensa de les seves idees com respectuós amb les de l'adversari, el ciutadà discret, però sempre present allà on se'l demanava... És tota una lliçó en un temps on massa sovint l'excés verbal amaga la superficialitat del pensament.
Vaig conèixer en Joan l'any 1987 quan un grup de joves intel·lectuals, sota l'impuls d'en Max Canher, promovien un debat de mirada llarga sobre el futur del país, en el qual l'aportació d'en Joan va ser més que destacada. D'ençà d'aleshores ens anàrem retrobant en actes diversos o a l'estació d'FGC de Sant Cugat i sempre ho aprofitàvem per arreglar el món. Però, sobretot, vaig seguir les seves intervencions en premsa i ràdio perquè les seves opinions estaven carregades de coneixement i visió, provenien del cor, però sobretot de la reflexió. Feia del seu profundíssim coneixement de la història la sòlida base per interpretar el present. Com digué l'amic Antoni Bassas, era un patriota que honorava el país pel seu rigor.
Entrant un dia a tafanejar els prestatges de la Paideia, la Neus Ribatallada em posà a les mans l'autobiografia d'en Culla, "La història viscuda", afegint, Lluís, llegeix-lo t'agradarà. I així ho vaig fer (després de comprar el llibre, és clar) i, i tant que em va agradar (gràcies, Neus!), perquè amb un estil narratiu directe i amb punts de sornegueria, feia entendre la profunditat el personatge, i com la força de la voluntat i determinació, més enllà dels condicionants familiars, poden marcar el futur d'una persona. Ens ha deixat un home tan savi com discret. Descansa en pau Joan, et trobarem a faltar.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.