Joc a la plaça d'Octavià

'Si prohibim el joc prohibim expressions de vida. Sempre ens queixem que Sant Cugat perd caràcter i que alguns la volen una ciutat dormitori, asèptica i freda'

Així d'entrada qualsevol espai públic ha de ser poder gaudit per tothom. I també és obvi que si es detecten mals usos d'un espai o comportaments incívics és responsabilitat de l'Ajuntament mirar d'intervenir-hi. Dit això, no em sembla adequada la normativa que prohibeix totalment el joc de pilota a la plaça d'Octavià. Una plaça, espai que prové de les antigues àgores gregues, ha de ser punt de trobada i socialització de la gent, sigui gran o petita. I això vol dir que també hi haurà corredisses i joc i crits i pilotes, perquè nens i nenes juguen a pilota, ves quina cosa, oi?

Si realment hi ha pilotades a vianants, a gent que s'asseu als bancs i pren la fresca o a persones que fan el got en una terrassa, cal posar fil a l'agulla perquè això no passi. D'acord. Però, és la prohibició la millor mesura? No m'ho sembla. Per exemple, agents cívics poden alertar si veuen cap comportament inadequat, i pares i mares responsables (això és clau!) poden advertir fills i filles i no mirar cap a una altra banda (sol passar massa sovint). Però... prohibir jugar?

Hem oblidat quan érem petits: el carrer també era nostre i ara sembla que ja no pot ser dels més petits. Per què és millor la terrassa plena a vessar d'un bar (consumint) que uns nens corrent rere una pilota? No m'ho sembla. El joc és vida. Si prohibim el joc prohibim expressions de vida. Sempre ens queixem que Sant Cugat perd caràcter i que alguns la volen una ciutat dormitori, asèptica i freda. No prenguem mesures que ens hi acosten.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem