Jornaleres de Huelva: la lluita que no ens toca, no ens afecta

Fa 3 setmanes 400 dones denunciaven a Huelva l’explotació laboral i els abusos sexuals que patien mentre treballaven de jornaleres en els camps de maduixes. Relataven que no els hi pagaven, que vivien sota condicions molt precàries i que alguns responsables de les finques havien abusat sexualment d’elles. Aquestes denúncies, acollides per un sindicat andalús, van recórrer tot l’estat. Hi ha hagut algunes convocatòries de suport, com la manifestació el passat 17 de juny a Barcelona. Poc més de 300 persones es solidaritzaven amb la causa, i hi havia poquíssims mitjans de comunicació.

En canvi, amb el cas de La Manada hi ha hagut grans mobilitzacions i un clar rebuig contra la sentència i els fets. Per què ha estat tan inexistent el suport cap a aquestes 400 dones, si és fàcil de veure que al final tot respon a una mateixa lògica patriarcal i capitalista, que ens menysté i ens condemna a una inferioritat precària i perpètua pel simple fet de ser dones? Ben senzill, aquest quasi mig miler de dones són marroquines. Aquest fet només ens exemplifica una vegada més que la batalla no està guanyada: el feminisme que volem també és transfronterer, anticolonial i antiracista, és un feminisme que no deixa enrere les altres companyes, preses a les fronteres o als CIEs. Per això, no ens hem de refiar quan homes blancs de partits de dretes i feixistes, s’apropin del concepte de “feminisme”.

El racisme, així com el masclisme, també és estructural; i hem d’anar molt alerta de no perpetuar aquesta lògica des de la posició de persones blanques que tenim. Feminisme vol dir revisar-se i desaprendre lluny de les lògiques patriarcals.