Recordo quan era tinent d'alcalde de Cultura de l'ajuntament de Sant Cugat amb quina il·lusió el vaig anar a veure per proposar-li fer una exposició a l'acabat d'inaugurar Museu de Sant Cugat i difondre així la seva grandesa com a dissenyador gràfic i com artista. L'exposició, l'any 2008, va significar el millor homenatge que li podia fer la seva ciutat. El Josep va respondre amb un entusiasme i un agraïment que mai oblidaré.
Era una persona molt discreta, potser massa, i com a artista potser no va tenir fàcil trobar el seu lloc en el mercat de l'art. Era un heterodox dins dels cànons de la seva època. La força del dibuix en la seva obra no estava gens en consonància amb l'informalisme dominant en les galeries d'art contemporani. La paradoxa és que la seva anima surrealista i onírica tampoc encaixava entre l'art més figuratiu del moment.
Com a dissenyador gràfic va ser el mestre indiscutible de les noves generacions. Va crear els premis Laus i va ser soci fundador i primer president del FAD. L'any 2013 el Museu del Disseny de Barcelona li va fer una excel·lent exposició per destacar la seva faceta com a dissenyador gràfic, i el 2017 li va fer una publicació amb els seus cartells (1947 -)2004). Durant les últimes dècades li van arribar els reconeixements, L'any 2004 va rebre el Premio Nacional de Diseño, i l'any 2019 li van atorgar la creu de Sant Jordi.
M'agradaria molt que el Museu de Sant Cugat ampliés el seu fons d'art amb algunes de les seves obres. Que descansi en pau i que tots plegats sapiguem posar el seu llegat al lloc que mereix.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.