Juventud divino tesoro..

Ser jove, per mi, significa tenir tota una vida per davant i un moment de canvis. Canvis que poden ser tan d’identitat, socials, econòmics o personals. Ser jove és tenir ganes d'inventar, de somiar, d'idealitzar. Però això no significa que no hàgim patit ja el desconcert, la incomprensió, la decepció i la derrota. Potser tenim un avantatge i és que encara tenim esperança, esperança que ens queden anys per davant per poder explorar i decidir a on anem i com volem ser.

Tenim valors aconseguits per la socialització innata de viure dins d’una estructura social i d'una estructura familiar. Hi haurà qui vulgui canviar aquestes estructures i n'hi haurà que no. Som lluitadors com cap altres. Hem passat per reptes personals, per aconseguir el nostre lloc dins dels grups socials. Volem aprendre i aconseguir un lloc en el gran món laboral. Lluitem per l’avui i pel ahir. Som hereus del que generacions anteriors han construït, tant si ho han fet malament com bé, som observadors dels qui ara estan en els poders sense poder tenir una repercussió directe, encara que el que avui estan decidint serà el que nosaltres viurem.

Cometem errors i som inexperts però hi ha un valor que tenim per sobre de tot i aquest és la il·lusió. Som noves idees, nous pensaments. Hauríem de ser més incisius dins les estructures de poder i un valor afegit dins la societat. Se’ns jutja i se’ns valora pel que fem o pel que no fem. Potser és que ens costa lluitar per aquells que ni tan sols ens veuen. Busquem el nostre lloc i l’acceptació. Busquem el canvi i la radicalitat, la seriositat i l'eficiència, la lluita i el canvi però sobre tot busquem un lloc d’expressió.

Sóc jove, ets joves, som joves!