L’aiguat de Sant Ramon

El poble de Sant Cugat no ha estat gaire perjudicat per les riuades, perquè com és natural, no tenim cap riu. No obstant això, la gent més gran d’aquest poble recorda la rierada més famosa del segle passat: la de la diada de Sant Ramon de l’any 1926.

Aquest poble el travessen diversos torrents i rieres, però no són molt importants ni cabalosos per fer, en casos de fortes tempestes, gaire desgràcies ni destrosses per recordar al llarg dels anys. Però sempre hi ha una excepció com el cas d’aquest aiguat. La nit anterior d’aquest fet, ja cap al vespre, començà a amenaçar amb una forta remor de trons i llampecs fora del normal. Quan a prop de mitjanit es desencadenà la forta tempesta que ja feia hores que s’anunciava, durà un parell d’hores tan intenses que semblava el diluvi final. Després anà amainant.

Les persones que contemplaven l’espectacle des de dalt de les finestres veien una visió horrorosa. Des del carrer de Santa Maria, la plana del Dr. Galtés, el carrer de Valldoreix, del Xerric, part del carrer de Sant Antoni i plaça de Barcelona era tot un estany. S’inundaven totes les cases més ensotades, fins algunes gairebé a dos pams del sostre. Diuen que l’àvia de cal Fabregons (la primera casa de mà esquerra del carrer de Valldoreix) en trobar-se al celler i veient que el nivell de l’aigua pujava ràpidament, pujà dalt d’una bóta, amb la mala sort de ser aquesta buida i anar flotant pel celler. També la família Mas-Bagà que anava de la seva finca a Barcelona, en creuar el riu Sec, va arribar la rierada provinent de Sant Cugat i s’endugué tota la família riu avall.

A causa d’aquesta experiència, les cases més afectades posaren unes peces de ferro a cada costat del portal, per poder-hi posar, en cas de pluja, uns postes de fusta.