L'aire que respirem

En l'article del Tot de la setmana passada, en Bernat Bella entrevista a en Jordi Sunyer, expert en els efectes de la contaminació atmosfèrica en la salut. Ens diu que l'aire de Sant Cugat no compleix els paràmetres legals; que hi ha zones que molt bé, però d'altres, per on la circulació és més intensa, que l'aire que respirem està dins la il·legalitat segons l'OMS i la Unió Europea.

Aquest contrast d'aire net-aire brut no sols passa a Sant Cugat, passa també a Mira-sol i, sobretot, a Valldoreix on a la cruïlla de Can Cadena i al seu carrer principal de Mossèn Jacint Verdaguer l'aglomeració de trànsit és enorme.

S'ha plantejat el Govern Local de les dues poblacions a fer un estudi i un control de la pol·lució atmosfèrica en aquestes zones? I quan parlo de pol·lució no m'estic referint solament a la qualitat de l'aire que respirem, sinó també a la contaminació acústica. S'ha pensat a posar algun remei?

Diu el senyor Sunyer que som una zona d'un nivell socioeconòmic elevat i que seria relativament fàcil posar en pràctica unes mesures per a pal·liar el problema. Bicicletes, electrificació de transports públics i no públics i control de vehicles contaminants. Jo posaria èmfasi en tots els vehicles.

Ens hem confiat molt del veïnatge del parc natural de Collserola i de la gran quantitat de parcs i massa forestal que tenim. I certament la tenim. Però el trànsit ens l'està jugant darrere nostre.

Una zona de nivell socioeconòmic elevat genera molts vehicles. I una població acomodatícia que fa servir el cotxe fins i tot per anar a passejar.

Tinc la sensació que en l'Administració fa por fer empipar els veïns a motor.