L’aplec de Sant Domènec

Aquest any, a les 12 h es farà una missa i un concert de corda per uns joves que s’han brindat. La nostra intenció era fer-hi una ballada de sardanes com es feia antigament, però les presses d’últim moment i els compromisos de les cobles no ho han permès. Esperem, però, que l’any que ve ho puguem fer.

Aquesta capella està situada a la carena que divideix les aigües que van al Llobregat i al Besòs. Està al costat del famós Camí dels Monjos. Aquesta ermita no se sap exactament quan fou construïda, però amb les característiques que té deuria ser com la de Sant Crist de Llaceres, que es construí a finals del s. XVII per Domènech Mates. Aquesta té un rafal, que servia per fer ombra, i es va construir més tard per la família Mates.

Es diu que antigament a l’ermita hi havia una creu de terme degut a l’encreuament de camins que formaven el sector. A la vila de Sant Cugat, gairebé totes les entrades de camins de fora tenien una creu de terme. D’aquesta se’n tenen poques referències. El germà del fundador, Baldiri Mates, rector de Santa Creu d’Olorda, va pagar un retaule barroc el 1708.

La devoció per Sant Domènec prengué molta volada perquè se’l considerava protector contra les febres palúdiques, freqüents aleshores per les bases d’aigua estancades on es remullava el cànem. Més tard, el 1788, es restaurà un xic i van adossar un porxo frontal. El 1936 la capella fou incendiada i necessità una nova consolidació el 1940.

Abandonada durant anys va passar a ser municipal el 2007. Amb la guerra del francès (1808-1814), l’exèrcit de l’imperialista Napoleó envaí el país i, des de Barcelona, les tropes d’ocupació feien sortides als pobles propers per cercar subministraments. En una d’aquestes sortides, les tropes passaren per Sant Cugat per anar a Granollers. Així, el 12 d’octubre van enviar 200 soldats que se situaren a la capella de Sant Domènec amb dos canons.

Quan el català Caldegués va saber la notícia, va reunir a Molins de Rei un contingent de 3.150 homes a peu i 300 a cavall i 6 canons. I doncs, el comandant francès va presentar batalla. El resultat, segons les cròniques de l’època, va ser de 600 morts francesos i 8 catalans i 32 ferits. Per enterrar-los, van fer un fossar al pi de’n Cos situat a la que actualment és l’avinguda de Cerdanyola.