L’ arbre dels desitjos

Li van donar forma una cinquantena d’activitats celebrades, durant el dia i especialment de 20 a 24 hores, a una trentena de llocs i espais diferents, per mostrar la creativitat d’art de Sant Cugat a la ciutadania.  No cal recordar que la Nit de l’Art és una d’aquelles nits destacades en la programació anual de la nostra ciutat.

La fa molt especial el fet que cadascun dels participants és alhora organitzador de la mateixa. L’Ajuntament, que fa nexe entre els participants, ens va oferir a La Llar col·laborar-hi, ja que just la setmana anterior, havíem participat en el naixement del Mural de Vida, creat entre avis i àvies, nens i nenes de 8 a 10 anys de l’escola Ciutat d’Alba, mestres, joves d’Artefakte i Entretallers (indicat en un article en aquest diari : “Els extrems de la vida s’agermanen”, el 17 d’abril d’enguany).

Ens vam preguntar què podíem oferir? Com a espai estava clar, obrir les portes del jardí de La Llar, que està ubicat al mig del poble. I com a contingut: aprofitar la figuera de la qual es penjarien els desitjos d’aquell que volguessin participar. Concretant una mica més, les àvies van decorar uns punts de llibre per un costat, l’altre costat era per escriure el teu desig, s’hi va fer un forat i van preparar unes cintes per penjar els punts de llibre de l’arbre. Com a exposició, tot al voltant de la sala del teatre, hi vam exposar els dibuixos dels nens de l’Escola Ciutat d’Alba, que van participar en el procés de la creació del Mural de Vida.

Semblava clar que era una bona manera de participar en la Nit de l’Art, acollint els visitants i mostrant l’art dels nens i nenes, mitjançant el diàleg entre generacions. Entre les 20 i les 24 hores van passar unes 400 persones, i quasi 200 van deixar el seu desig anònim penjat de l’arbre dels desitjos. Veient aquesta gran participació i la  imatge de l’arbre amb els punts de llibre voleiant,  em va semblar que havíem de compartir –respectant l’anonimat– què deien aquells desitjos.

Desig és aquella llavor que portem dintre per obtenir algun fruit material o espiritual. A vegades no és tan important obtenir el fruit com la il·lusió d’aconseguir-lo. El desig és bo que sigui compartit. Això és el que llegim en aquests quasi 200 que hi havia penjats a l’arbre. La majoria tenen aquest sentit compartit: que hi hagi amor, salut, pau, treball per a tothom, que tothom sigui feliç, que l’art sigui un vehicle d’amor,de pau i comprensió. També hi ha desitjos més concrets: que sigui besàvia,que aprovi els exàmens, més diàleg mare-filla,un viatge a la Xina, la independència, pagar els estudis al meu fill, que els fills que han marxat fora per la feina puguin tornar prop de casa, poder valdre’m per mi mateix, no perdre el sentit comú.

Quan s’acabava la nit, a quarts de dotze, un senyor espontani va entrar al jardí de La Llar amb el seu violí. Va voler compartir, amb la música, els desitjos de tothom. Es va posar sota la figuera a tocar el violí i el seu so va penetrar en els sentiments dels presents. La imatge de la foto adjunta expressa, millor que en paraules, el que es va viure. Els desitjos són impulsos del cor, que tots tenim i que ens fan viure plenament. Som sensibles a escoltar els desitjos dels altres per ajudar a aconseguir els grans valors comunitaris? Seria bo trobar temps per escoltar el desig d’un ésser estimat i acompanyar-lo en el seu procés.