Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Allà, al llarg de vint anys, ha anat recollint animals de tot tipus, la majoria abandonats, i els ha construït a la seva manera i amb les seves possibilitats una particular arca de Noè. Desconec si ha incorregut en algun problema administratiu o sanitari o de seguretat o bé de molèsties a veïns, tal com li diuen les administracions que li havien assegurat certa tolerància i l'esperança que pogués mantenir una activitat que li ha proporcionat al Josep i a la seva esposa moltes hores de felicitat.
El fet de poder ensenyar de prop i sense engabiar com és un conill, un pollastre, una cabra, un burro català o una daina als molts nens i nenes que l'han visitat de manera gratuïta, descobrint com són aquestes bestioles més enllà del supermercat o de la televisió, és un bon motiu per trobar una sortida a la resolució freda i dura de l'Ajuntament que li diu que ha de tancar el nucli zoològic instat per la normativa de la Generalitat.
Desconec si els responsables han parlat amb ell, però hi ha hagut molta il·lusió i esforç en el projecte com per resoldre-ho amb una notificació de tràmit. La carta publicada a posteriori pel regidor de Medi Ambient és políticament correcta, però hi falta empatia que és el que necessita una persona quan se li comunica que ha de tancar el projecte de la seva vida i ha de despertar de cop d'un somni de molts anys.
Ara en Josep, si vol, s'haurà de conformar a mantenir una selecció dels animals domèstics a casa, però sense compartir-los amb ningú i menys amb els nens que, segons el regidor, ja tenen audiovisuals o llocs més apropiats on anar-los a veure, que n'hi ha de perillosos, que estan deprimits i que hi ha manca de seguretat, problemes sanitaris, d'urbanització i que l'afluència de visitants provoca col·lapses.
Pel que es veu, és molt més perillós ensenyar daines i conills als nens que deixar caçar-los a Collserola. Crec que aquest tema no s'ha de tancar amb un cop de carpeta. S'ha de poder trobar una solució i, això sí, demanar a Cal Castillo que posi les mesures necessàries per mantenir l'activitat que se li havia garantit fins al 2018, els terminis s'han de respectar. Esperem que en Josep i la seva família puguin trobar la millor solució i, si cal i la normativa no deixa escletxes per la continuïtat, facilitar-li una ubicació addient per traslladar l'arca i mantenir una activitat singular que ha estat molt ben rebuda per una ciutat plena de nens.
Segueix @R_Grau a Twitter.
El fet de poder ensenyar de prop i sense engabiar com és un conill, un pollastre, una cabra, un burro català o una daina als molts nens i nenes que l'han visitat de manera gratuïta, descobrint com són aquestes bestioles més enllà del supermercat o de la televisió, és un bon motiu per trobar una sortida a la resolució freda i dura de l'Ajuntament que li diu que ha de tancar el nucli zoològic instat per la normativa de la Generalitat.
Desconec si els responsables han parlat amb ell, però hi ha hagut molta il·lusió i esforç en el projecte com per resoldre-ho amb una notificació de tràmit. La carta publicada a posteriori pel regidor de Medi Ambient és políticament correcta, però hi falta empatia que és el que necessita una persona quan se li comunica que ha de tancar el projecte de la seva vida i ha de despertar de cop d'un somni de molts anys.
Ara en Josep, si vol, s'haurà de conformar a mantenir una selecció dels animals domèstics a casa, però sense compartir-los amb ningú i menys amb els nens que, segons el regidor, ja tenen audiovisuals o llocs més apropiats on anar-los a veure, que n'hi ha de perillosos, que estan deprimits i que hi ha manca de seguretat, problemes sanitaris, d'urbanització i que l'afluència de visitants provoca col·lapses.
Pel que es veu, és molt més perillós ensenyar daines i conills als nens que deixar caçar-los a Collserola. Crec que aquest tema no s'ha de tancar amb un cop de carpeta. S'ha de poder trobar una solució i, això sí, demanar a Cal Castillo que posi les mesures necessàries per mantenir l'activitat que se li havia garantit fins al 2018, els terminis s'han de respectar. Esperem que en Josep i la seva família puguin trobar la millor solució i, si cal i la normativa no deixa escletxes per la continuïtat, facilitar-li una ubicació addient per traslladar l'arca i mantenir una activitat singular que ha estat molt ben rebuda per una ciutat plena de nens.
Segueix @R_Grau a Twitter.