L’edat mitjana a Sant Cugat

Molt segurament, s’hi podrien trobar pagesos humils que treballaven la terra com a única ocupació i com a solució per sobreviure. Les condicions de vida, òbviament, diametralment oposades a les que coneixem actualment i no crec que cap lector pugui arribar a desitjar la pobra alimentació d’aquells temps.

Fa molt temps que l’Estat espanyol intenta, tossudament, fer creure com seria una Catalunya independent. Encara que ens ho diguin de mil i una maneres i amb nombrosos exemples, ben poca gent creu que arribem a caure per l’infinit sense possibilitat de retorn o tornem a viure com els pobres pagesos “santcugatencs” de fa unes quantes centúries.

L’altre dia, mentre mirava les notícies, em va sorprendre el comentari d’una dona que afirmava, ras i curt, que Catalunya tornaria a l’edat mitjana si s’independitzava. I, és clar, no vaig poder reprimir un tímid somriure. Més enllà del comentari, a aquell que digui aquest tipus de coses, només ens queda afirmar que els catalans al llarg de molts anys ens hem anat adaptant a les pitjors situacions que se’ns han anat imposant.

Sense entrar en valoracions polítiques sobre el futur econòmic del nostre país, hi ha una màxima que segur que podem tenir clar: serem allò que vulguem ser. Farem allò que sempre hem fet, viure amb el convenciment que allò que fem cadascun de nosaltres ho fem per nosaltres però també pel col·lectiu. Només ens cal això!

Segueix @BernatPicornell a Twitter