L’Eixample es fa estret

Tot aquest entorn privilegiat, que forma part de l’Eixample Sud, estava ocupat per vinyes

L’espai que delimiten les avingudes de Gràcia, de la Torre Blanca, de Llaceres i del Pla del Vinyet és avui un conjunt de vuit carrers més el passeig de Gaudí i el parc de l’Arborètum. Encara que gairebé tot l’espai està ocupat per habitatges, també compta amb un parell de placetes, la del Mil·lenari i la de l’Onze de Setembre –amb els Jardins de Pilar Roig– i joies com l’ermita del Sant Crist de Llaceres.

La Biblioteca i el Conservatori donen nom a les places de Gabriel Ferrater i de Victòria dels Àngels, i l’imponent perfil del Teatre-Auditori en caracteritza una de les postals més conegudes. Un parell d’escoles, el Quiosc de les Flors, la farmàcia, el taller d’en Benet i els cinemes en completen el quadre.

Tot aquest entorn privilegiat, que forma part de l’Eixample Sud, estava ocupat per vinyes. Aquí es conreava una bona part del raïm que es portava al Celler Cooperatiu, que en produïa un vi, em sap greu dir-ho, més conegut per cabut que no pas per la seva excel·lència. També, i malgrat el maleït sòl de fetge de vaca, hi va treballar alguna bòbila on produïren una part dels maons que es van destinar al primer gran creixement de Sant Cugat. Més tard s’hi instal·laren les hípiques, fins que la pressió urbanística les va empènyer cap als llindars de Collserola.

Avui la majoria dels seus habitants i els que hi vénen de visita gaudeixen d’un agradable passeig, van al teatre, corren i van en bicicleta, passegen el gos o s’apressen cap a l’escola.

Malgrat el contrast entre l’Eixample dels segles XX i XXI, d’altra banda símbol i paradigma del succeït en la totalitat de la nostra ciutat, encara hi trobem una sorprenent similitud en la lluita a trenc d’alba que protagonitzaren els rabassaires de l’època i la bel·ligerància actual, cada matí, entre els conductors que volen aparcar i una majoria de veïns.

I és que aquests vuit carrers han esdevingut l’aparcament de dues institucions que, malgrat comptar amb enormes garatges tristament desocupats, empenyen els seus estudiants i treballadors a la recerca d’un lloc d’aparcament gratuït.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem