L'Empar a la foguera

Encara que no ho sembli, a Sant Cugat hi ha persones que les passen magres per poder pagar la llum, l'aigua i el gas a final de mes. I durant els mesos d'hivern, els de més consum, els de factura més alta, el risc d'impagament és més alt i el perill que les companyies tallin el subministrament més factible. I també hi ha hagut (hi ha) desnonaments.

Cada desnonament és un món, i un cop apartats els desnonats que ho són perquè fan de l'impagament un modus vivendi, algunes famílies de casa nostra també han hagut de marxar perquè, directament, no podien fer front al lloguer.

Davant d'aquesta situació, la Generalitat (Generalitat és la suma de Govern i Parlament) va decidir aprovar una llei no per perdonar els deutes sinó per impedir que algú estigui privat de llum, aigua o gas en aquells mesos tan crítics. Molt sovint no s'explica que són els ajuntaments i no la Generalitat l'administració que ha d'enfrontar-se directament amb aquestes situacions i procurar alleujar aquestes mancances.

El que ara ha fet el Tribunal Constitucional (TC) després del recurs presentat pel govern espanyol és el següent: una família pobra de Sant Cugat tenia garantit, per llei, que l'Ajuntament li busqués una solució per no quedar-se sense calefacció durant els mesos d'hivern. Una família pobra de Burgos no tenia aquesta garantia legal.

El TC ha resolt que la normativa catalana no respecta la igualtat entre espanyols i per això, en lloc d'imposar que la família de Burgos tingui garantida la calefacció ha ordenat que li tallin a la de Sant Cugat.

Explico això d'aquesta manera perquè després les bufetades van per la nostra conciutadana Empar Moliner i la crema televisada de la Constitució.

I hi ha dies en què vénen ganes de preguntar-li a tots els polítics que la van criticar si realment és més greu posar un llibre en flames o permetre que una família passi fred pel simple fet de ser espanyol.