L'engany de volar

És veritat. Ens permet anar d'un lloc a un altre. Els preus han baixat força d'ençà que hi ha competència i gràcies, sobretot, a l'aparició de les anomenades companyies "low cost". Ha aconseguit inventar un turisme de llarga distància pels caps de setmana. Ha "democratitzat" el fet de viatjar i conèixer nous indrets, tant nacionals com internacionals. Parlo de l'aviació comercial.

Enmig d'aquest entorn expansiu, les companyies aèries se n'han beneficiat, i força, del fet que cada passatger, a escala individual, té poca força. I també del fet que a casa nostra som poc d'exigir que se'ns proporcioni el servei que se'ns ha promès. Per això fan el que volen. Sense penalitzacions. Sense problemes. En total connivència amb els gestors aeroportuaris, llogadors d'espais caríssims sense capacitat per aportar cap mena de valor real al passatger.

Aquest estiu hem assistit al lamentable espectacle d'una aerolínia espanyola que, fent palesa una manca total i absoluta de planificació i professionalitat a l'hora de gestionar les seves operacions, així com d'una absència absoluta d'escrúpols a l'hora de vendre vols que sabien que no podrien complir (estafa?), s'ha fet un fart de cancel·lar vols i de sotmetre els seus clients a esperes monumentals en un dels entorns més ingrats que existeix: l'aeroport.

No recordo haver llegit que se li hagi imposta cap mena de sanció exemplaritzant ni que se li hagi obligat a compensar els seus clients enganyats més enllà del que marquen les normes legals que, generalment, tendeixen a oblidar la part personal del dany (unes vacances perdudes, una trobada familiar malmesa, una reunió important de treball anul·lada...).

Sempre dic que l'experiència de volar és de les més ingrates que conec. Des que un arriba a l'aeroport, tot sembla perfectament dissenyat per fer passar una mala estona al viatger: l'aparcament és caríssim, cal arrossegar les maletes fins al punt de check-in on, per norma general, se'l rebrà amb unes llarguíssimes cues desateses, sense cap mena d'informació ni assistència. El pas pel detector de metalls mereix un capítol a part. Un moment ideat per ments perverses que de ben segur pateixen desviacions psíquiques extremes. Una altra cua. Llarga. Crits i ordres: "per aquesta fila!", "treguin-s'ho tot!", "les sabates!"...

Si ho analitzem una mica, és un moment força denigrant, en el que tot passatger està sota sospita i és tractat de delinqüent en potència. D'aquí passem cap a la zona d'embarcament o, com també podríem anomenar-la, "centre comercial". Un espai dissenyat per gestors de vendes i no per especialistes a aconseguir que un nombre elevat de persones estiguin ubicades d'una forma agradable. Arriba l'embarcament. Més cues. Per la comoditat dels assistents de l'aerolínia. "Millor tenir-los en cua i drets, tots controladets, que no pas haver d'esforçar-se una mica més per deixar que estiguin còmodes fins al darrer moment". Arribada a l'avió i necessitat d'ubicar les maletes als armaris elevats.

Un altre moment especial. Sense ajudes. Amb pressió ("cal fer l'embarcament de forma ràpida"). I tres quarts del mateix a l'arribada a l'aeroport de destí. Sensació de ramat que cal treure d'un espai en el qual ja difícilment consumiran res.

Darrerament he hagut de volar força per motius professionals. En una setmana, vaig patir un endarreriment monumental (el vol Bologna-Barcelona de Ryanair de les 19.50 h va acabar sortint a les 2.00 de la matinada) i una cancel·lació (el vol Barcelona-París de Vueling de les 08.20 h simplement no va sortir), obligant-me a assistir a una reunió força important per conference call, que òbviament no era el planejat.

EL darrer mes de juliol, el vol de Vueling Londres-Barcelona que havia d'arribar a les 23.55 h, en el que viatjava la meva filla, va aterrar a les 4.30 h de la matinada. No recordo haver vist a l'aeroport cap responsable de Vueling demanant perdó.

Encara espero que algú de Ryanair o de Vueling es posi en contacte amb mi de forma personalitzada (no a través d'un mail estàndard) per demanar-me excuses i proposar-me compensacions. És clar. Tan sols sóc un passatger.

Seguiré volant. No en tinc més remei. Però tinc una bona notícia per si algú amb ganes de fer créixer la seva aerolínia em vol escoltar. La selecció natural dels sectors econòmics és implacable. I a la llarga, qui no tingui una proposta de valor clara desapareixerà. Ryanair té una proposta de preus baixos (cada cop menys baixos, però) i de servei limitat. Ja saps el que compres. Vueling, en canvi, pretén vendre qualitat de servei quan el que entrega dista molt d'això. Poc futur li veig.

D'altres aerolínies amb propostes clares estan desembarcant de forma decidida a Barcelona (Norwegian, per exemple). A veure si podem passar de tenir un aeroport Vueling-Centered a un aeroport Service-Oriented.
Està clar que, per trajectes curts, seguiré agafant el tren.