L'espectador no té vacances

Aquest estiu són molts els abonats i abonades, i els espectadors i espectadores del Teatre-Auditori, que vénen sovint a descobrir o gaudir de la seva programació, que m’he trobat als Festivals de Cap Roig, Peralada, Sant Feliu de Guíxols o a Tarragona; sense oblidar el Grec de Barcelona.

 

L’espectador no té vacances perquè l’ànima s’ha d’alimentar tot l’any. Pot canviar la intensitat. Venir, entrar, estar en un bon espectacle, és gaudir d’una GRAN EXPERIÈNCIA. Aquesta potser ser nova, reconfortant, esperada, en companyia...

 

Els espais culturals són llocs de trobada, de celebració, on es gaudeix d’un fet excepcional, malgrat que s’hi vagi sovint. La programació ha de ser àmplia, i sobretot de qualitat. L’espectador mai pot sortir decepcionat. Perquè l’espectador és exigent i permeable. Tots els espectacles, els concerts, tenen diferents nivells de lectura, de gaudi, i cada espectador descodifica allò que cercava. Les seves expectatives haurien de ser satisfetes.

 

Una part important dels espectadors d’avui són 2.0, acostumat a la tecnologia, al digital, i per això un equipament cultural ha d’escoltar, interactuar i posar-li tot sempre molt fàcil.

 

L’espectador es forma amb la seva “agenda” particular, s’enriqueix espectacle a espectacle. Amb ells, reflexiona i es construeix un públic format, exigent i obert a gaudit de l’excel·lència escènica, sense concessions a la mediocritat.
 

L’espectador, però sobretot el públic, ha de saber també que pot millorar un espectacle, un concert. L’artista xucla de la “respiració” dels públics. Segurament no és conscient de la força que pot transmetre i com pot condicionar un espectacle, que mai és igual a l’anterior.
 

Per això l’espectador sempre està “EN CONSTRUCCIÓ”, en creixement personal i col·lectiu alhora, i es fa més gran i més interessant com més espais coneix i visita. Per això és tan gratificant trobar-se abonats a veure la Companyia Béjart i l’òpera Otello a Peralada o espectadors coneguts a Pablo Alborán i Raimon a Tarragona, per no dir a la majoria d’espectacles del Grec a Barcelona.
 

L’espectador no fa vacances perquè mai està passiu. Està en continu moviment per dins i per fora, i per això als programadors ens agrada treballar per al seu aprenentatge, entusiasme, gaudi, recreació i diversió.
 

La temporada del Teatre-Auditori Sant Cugat està a punt de començar. Amb els desitjos que acabin de passar un agost molt cultural, plenament artístic i personal, perquè en cultura, en les arts escèniques i musicals, no tenir vacances vol dir està sempre de vacances, sempre gaudint de l’enriquiment personal.