Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
“Hola Rafa! Com estàs?” Tots, si fa no fa, m’han saludat així. De bon començament et fa patxoca. “Ostres, em coneix!” És el primer que penses. Després t’encaixa la mà o et fa una abraçada. Llavors al·lucines. “Estaran totes les càmeres de totes les TVs del món enfocant l’escena? Ja veuràs els amics i les veïnes quan em vegin!”. Llavors veus que a tots els fa igual. “Els coneix a tots???” Després te n’adones que no. Que és l’estratègia o el protocol el que el fa actuar així. De vegades veus més: hi ha la secretària dient-li a cau d’orella qui és cadascú, quina pregunta li ha de fer o el botó que ha de prémer per a quedar com un bon entès en la matèria.
A més, si t’has de desplaçar d’un lloc a l’altre –en una inauguració, per exemple- al costat d’un polític i entre una munió de secretaris, assessors, caps de protocol, escorta i demés, hauràs d’anar amb compte perquè, de mica en mica, t’aniran arraconant fins que et quedis darrere de tot i ells en un primer o segon pla. No fos cas que no sortissin a la foto. I ho fan d’una manera natural, sense adonar-se’n. Sense adonar-se’n???
Al que mai no he sigut capaç de descobrir és a en Lluís Recoder. Per a aquestes coses és un geni. Mai no he pogut saber quan feia de polític o d’en Lluís. M’explico. Vaig conèixer a en Recoder fent de pare. Portàvem els fills al mateix esplai i molts dissabtes, mentre esperàvem que sortissin, fèiem petar la xerrada. Ens trobàvem també al tren camí de Barcelona. “Hola Rafa!” Ell era sempre el primer a saludar. “Hola Lluís!”
Hem coincidint dalt l’escenari a Valldoreix. Ell com alcalde i jo com a actor. I us puc ben assegurar que parlava amb una naturalitat i un coneixement d’Espiral que això no li podia haver dit la secretària a cau d’orella un moment abans.
He arribat, fins i tot, a descobrir-lo assegut en un racó mig amagat parlant amb el Pepe, un malalt d’Alzheimer, el dia que venia com a alcalde a visitar la Tómbola Benèfica de la Diada Mundial de l’Alzheimer.
Quan fa de polític? I de Lluís? Com us deia: un geni.
A més, si t’has de desplaçar d’un lloc a l’altre –en una inauguració, per exemple- al costat d’un polític i entre una munió de secretaris, assessors, caps de protocol, escorta i demés, hauràs d’anar amb compte perquè, de mica en mica, t’aniran arraconant fins que et quedis darrere de tot i ells en un primer o segon pla. No fos cas que no sortissin a la foto. I ho fan d’una manera natural, sense adonar-se’n. Sense adonar-se’n???
Al que mai no he sigut capaç de descobrir és a en Lluís Recoder. Per a aquestes coses és un geni. Mai no he pogut saber quan feia de polític o d’en Lluís. M’explico. Vaig conèixer a en Recoder fent de pare. Portàvem els fills al mateix esplai i molts dissabtes, mentre esperàvem que sortissin, fèiem petar la xerrada. Ens trobàvem també al tren camí de Barcelona. “Hola Rafa!” Ell era sempre el primer a saludar. “Hola Lluís!”
Hem coincidint dalt l’escenari a Valldoreix. Ell com alcalde i jo com a actor. I us puc ben assegurar que parlava amb una naturalitat i un coneixement d’Espiral que això no li podia haver dit la secretària a cau d’orella un moment abans.
He arribat, fins i tot, a descobrir-lo assegut en un racó mig amagat parlant amb el Pepe, un malalt d’Alzheimer, el dia que venia com a alcalde a visitar la Tómbola Benèfica de la Diada Mundial de l’Alzheimer.
Quan fa de polític? I de Lluís? Com us deia: un geni.