En municipis arreu de Catalunya estem fent esforços ingents per tal de revertir la crisi social que patim per la falta d’habitatge públic i la conseqüent expulsió de persones joves, grans i famílies de la nostra ciutat. Aquesta crisi a Sant Cugat és més que evident ja que som la ciutat amb el preu més alt de lloguer del país.
Aquesta realitat l’hem explicat en moltíssimes ocasions i precisament per això hem denunciat que les polítiques d’habitatge del govern del PDeCAT no han estat ni previsores ni eficients. Si a tot això hi posem xifres ens n’adonarem que és una qüestió de responsabilitat social i política i que hem viscut d’esquenes a una situació que cada cop es fa més insostenible
Perquè ens en fem una idea, l’any 2016 -les dades més actualitzades de què disposem- la mitjana de lloguers entre tots els municipis de Catalunya de més de 70.000 habitants era de 595,66 € al mes. En canvi, a Sant Cugat era de 996,07 €, la ciutat més cara del país, seguida de Barcelona amb 801,28 € mensuals. El nostre municipi és, doncs, un 67% més car que la mitjana de les ciutats grans i un 24% més que la pròpia capital.
La xifra actual no només és demolidora, sinó que demostra que es tracta d’un fenomen eminentment estructural. Els darrers anys, a més, veiem com l’augment ha estat exponencial: el 2012 el lloguer mitjà estava situat en 855 euros mensuals, 140 menys que l’any 2016.
No és d’estranyar que Sant Cugat sigui una de les ciutats on més gent hagi hagut de marxar aquest 2017, gairebé 3.000 persones. El grup municipal d’ERC-MES portem tot aquest mandat denunciant aquest problema i malauradament les xifres ens donen la raó.