L'incivisme i la ciutat

M'agrada viure a la nostra ciutat perquè crec que Sant Cugat és un dels pocs llocs on és possible gaudir a l'hora dels avantatges de la ciutat i del plaer de la natura.

Dit això sembla que hi ha una minoria de persones que han perdut la capacitat de conviure dins de la societat, confrontant les seves accions minoraries amb la gran majoria que ens agrada veure com les escombraries es dipositen al seu lloc, que els mobles es porten a les deixalleries, que els propietaris de gossos recullen els seus excrements, que les parets netes són més boniques que les que estan plenes dels incorrectament anomenats "grafitis", ja que l'art és una altra cosa.

A molts se'ns fa difícil d'entendre quines són les raons que porten a algunes persones a deixar les escombraries fora dels contenidors o gaudir del fet de cremar-los. Considerar que la ciutat és un lloc on qualsevol element comú és susceptible de ser trencat o embrutat impunement és un símptoma d'una societat que està emmalaltint.

Molts estem preocupats quan veiem que la nostra ciutat està sent escenari d'episodis d'incivisme sense cap altre objectiu que veure qui la fa més grossa.

Atès que aquest problema no és pas exclusiu de la nostra ciutat crec que tots hauríem de fer una reflexió sobre l'arrel d'aquesta creixent incapacitat d'empatia de la nostra societat. Segons sembla, per una minoria la urbanitat està deixant de ser un valor afegit.

Des d'aquí vull demanar un debat obert a Sant Cugat sobre l'incivisme, segur que entre tots podríem identificar-ne un bon munt de causes i de mica en mica intentar corregir aquesta deriva tan poc recomanable que ens porta cap a una societat plena de grups inconnexos i amb un elevat nivell del qual podríem denominar, una espècie d'autisme cívic.

És ben cert que algunes de les noves tecnologies incideixen cada vegada més en actituds poc participatives, tan sols cal donar un tom per la ciutat i veure quantes persones passegen immerses en el seu món particular dins d'uns auriculars que ja semblen quasi imprescindibles per a qualsevol activitat o que me'n dieu de l'escena molt freqüent d'una parella a un restaurant on l'interès està centrat quasi exclusivament en converses alienes del "WhatsApp"?..., en fi, aquestes eines no són bones o dolentes en si mateixes però probablement, en alguns casos els hi estem donant un ús compulsiu que ens porta cap a una societat enquistada en si mateixa.

No és la meva intenció fer recaure sobre les noves tecnologies l'incivisme al qual avui faig referència, però sí que crec que és un tema per reflexionar-hi i analitzar si aquest individualisme creixent que comporta l'ús incontrolat de les eines que tots tenim a les nostres mans, no estarà transformant la nostra societat, que segur que sí.

Personalment crec que una educació deficient barrejada amb un individualisme extrem ens genera un còctel pervers que segur que ajuda a l'aparició d'actituds asocials.