Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquestes últimes setmanes molts veïns s'han queixat de problemes de convivència a l'ermita de Sant Crist de Llaceres, a tocar de la Rabassada. Pintades, pixades, sorolls, drogues i només hi falten assassinats per acabar convertint-se en Una història del Bronx. Segons els veïns, són adolescents que durant les vacances es troben a les nits per passar l'estona, i no hi ha millor lloc per fer-ho que a una ermita ben a les afores del poble. Dic jo, no? Que poc originals són aquests joves! Perquè no van a jugar a bitlles, a escoltar música en directe en algun bar o al cinema a veure alguna del gran número de pel·lícules que fan? Complicat estar. Que un grup de joves s'hagi de quedar fins la matinada en una ermita és una prova més de la falta d'oci i la poca varietat que hi ha a Sant Cugat. Els joves passen d'estar tirats a un parc a baixar a Barcelona per anar a algun bar on no li clavin 10 euros per copa.
Quins problemes tenen aquests joves per haver de quedar-se tirats pel carrer? El primer, que a partir de les 10 o les 11 hores de la nit, els bars exigeixen una edat mínima de 18 o 21 anys per entrar. “És que els nens petits no poden entrar a locals on es serveixi alcohol”. Doncs cap problema. Millor que el prenguin en un parc i amb una botella sencera a la mà. D'altra banda, molts locals tenen unes normes molt exigents alhora d'admetre a la gent, com si es pensessin que estan a la planta 15 d'un gratacel de Nova York. Per sortir per Sant Cugat, sempre has d'anar amb una motxilla de roba reserva per si la que portes no està al gust del porter de torn. A més, no existeix cap altra tipus d'oci, diga-li billars, futbolins o bitlles. Poca varietat: o bars o parcs.
I què han de fer els joves que no s'adaptin a aquest estil d'oci ja sigui per edat, estil...? Quedar-se a l'ermita? Doncs possiblement, no hi ha alternativa. No estic justificant pintades ni desperfectes, només intento explicar perquè s'acumulen adolescents pels carrers de Sant Cugat. Els podem treure d'allà, fent passar policia cada dia; però tard o d'hora altres grups hi tornaran perquè no hi ha cap altra alternativa d'oci a Sant Cugat.
Quins problemes tenen aquests joves per haver de quedar-se tirats pel carrer? El primer, que a partir de les 10 o les 11 hores de la nit, els bars exigeixen una edat mínima de 18 o 21 anys per entrar. “És que els nens petits no poden entrar a locals on es serveixi alcohol”. Doncs cap problema. Millor que el prenguin en un parc i amb una botella sencera a la mà. D'altra banda, molts locals tenen unes normes molt exigents alhora d'admetre a la gent, com si es pensessin que estan a la planta 15 d'un gratacel de Nova York. Per sortir per Sant Cugat, sempre has d'anar amb una motxilla de roba reserva per si la que portes no està al gust del porter de torn. A més, no existeix cap altra tipus d'oci, diga-li billars, futbolins o bitlles. Poca varietat: o bars o parcs.
I què han de fer els joves que no s'adaptin a aquest estil d'oci ja sigui per edat, estil...? Quedar-se a l'ermita? Doncs possiblement, no hi ha alternativa. No estic justificant pintades ni desperfectes, només intento explicar perquè s'acumulen adolescents pels carrers de Sant Cugat. Els podem treure d'allà, fent passar policia cada dia; però tard o d'hora altres grups hi tornaran perquè no hi ha cap altra alternativa d'oci a Sant Cugat.
