L'ou, la gallina i el niu!

Una de les preguntes que més sovint em fan és la de com es pot determinar quan s'implementarà una innovació i sempre explico que és molt complicat de definir perquè hi ha múltiples factors que ajuden però cap és determinant per ell mateix. No només cal desenvolupar una tecnologia que doni solució a una necessitat o aconseguir que els preus siguin competitius sinó que també és molt important que el context social, cultural i polític sigui favorable perquè les innovacions arrelin.
En el cas del vehicle elèctric, per exemple, es va inventar fa més de 175 anys però fins ara no s'han donat les condicions per aconseguir un desenvolupament real d'aquesta tecnologia. Hem de tenir en compte que estem en ple procés de transició energètica amb l'objectiu de 0 emissions de CO₂ l'any 2050. En aquest context, la mobilitat elèctrica és un dels eixos estratègics per assolir aquesta reducció d'emissions d'efecte hivernacle.
Malgrat que aquesta és una necessitat a nivell global, sí que veiem diferents nivells d'implementació d'un país a un altre fins i tot dins el nostre àmbit més proper. Noruega, per exemple, lidera el rànquing mundial en nombre de matriculacions de vehicles elèctrics. Cal destacar que la conscienciació mediambiental és més alta entre els seus ciutadans i la legislació és més avançada de manera que apliquen altes càrregues fiscals als vehicles que contaminen mentre que redueixen els impostos per la compra de vehicles elèctrics. Així, a un ciutadà noruec li surt més barat comprar un cotxe elèctric que un vehicle de combustió tradicional, pot fer ús de les autopistes sense pagar peatges o fins i tot pot accedir al centre de les grans ciutats entre altres avantatges.
Tot i que nosaltres anem a un altre ritme, el Ministeri de Transició Ecològica calcula que tindrem 5 milions de vehicles elèctrics l'any 2030 i per això està tramitant lleis per facilitar la transició energètica i reduir les emissions de CO₂ a l'atmosfera. Però què ha de passar en els pròxims anys perquè el vehicle elèctric tingui un ús més massiu? La veritat és que per fer-ho possible no ens podem centrar en un únic aspecte sinó que cal fer esforços diferents direccions:

Bateries per millorar l'autonomia

És el gran repte que tenim per endavant. Aconseguir unes bateries amb major capacitat d'emmagatzematge, més eficients, més petites i més lleugeres que permetin reduir els costos associats al vehicle elèctric i ampliïn l'actual autonomia que, en el millor dels casos, està al voltant dels 600 km.
 

Xarxa extensa de punts de recàrrega ràpida

En el mateix sentit s'està treballant en els punts de recàrrega perquè siguin cada vegada més ràpids i hi hagi una xarxa prou extensa per garantir els trajectes llargs. En aquesta línia, Endesa treballa en la instal·lació de 108.000 punts de recàrrega a tot l'Estat en els pròxims 5 anys per tal que hi hagi punts de recàrrega a les principals vies i àrees urbanes a distàncies iguals o inferiors a 100 km entre elles (ja que el 90% dels desplaçaments es fan en un radi màxim de 100 km).

 

Canvi de mentalitat

Aquestes innovacions suposen, sobretot, un canvi de mentalitat i de manera de fer. Si fa un temps era inconcebible pensar que el telèfon seria la càmera de fotos i de vídeo més utilitzada, ja podem començar a apuntar els diferents usos que es donarà al cotxe elèctric en els pròxims anys, ja que la principal funcionalitat serà definida pel fet de tenir una bateria de gran capacitat d'emmagatzematge i del joc que se li podrà donar durant les estones que el vehicle estigui parat (el 90% del temps).
Hem de tenir en compte que el punt de recàrrega domèstic no requereix grans instal·lacions, ja que el cotxe consumeix com un dispositiu elèctric més - similar al d'una nevera i congelador (al voltant dels 2.000kWh/any)-. I de la mateixa manera que hem après a gestionar la càrrega de la bateria del telèfon, gestionarem, també, la càrrega de la bateria del cotxe des de casa. Per fer trajectes curts no ens caldrà sortir amb la bateria carregada al 100% sinó que gestionarem la seva càrrega en el moment que més ens convinguin (ex. de matinada que surt més barat).
El fet més destacat és que el cotxe elèctric funcionarà com un element més d'interacció d'energia a la xarxa. A més de ser un mitjà de transport convencional, serà capaç de subministrar energia a una llar, a un equip elèctric o fins i tot d'alimentar la xarxa de distribució elèctrica durant l'estona que estigui aparcat gràcies als dispositius de càrrega bidireccionals anomenat V2G (vehicle to grid, per les seves inicials en anglès). És per això que també es treballa en el desenvolupament tecnològic i digital de les infraestructures elèctriques per facilitar la incorporació del vehicle elèctric a la xarxa.

Així doncs, estem davant una transformació global. No és només un tema de desenvolupament tecnològic de les bateries o de la quantitat de punts de recàrrega sinó que cal desenvolupar tots aquests aspectes tècnics però, alhora, treballar en la conscienciació i en el context social per fer-ho possible.