Dies enrere, llegint el TOT, em vaig assabentar que just ara fa un any, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat es posicionava a favor de l'ús dels telèfons mòbils a les aules. Per tal de no mullar-se gaire i per evitar ser titllats de dictadors, repressors o de vés a saber que, i emparant-se en el fet que pot ser una eina pedagògica per a determinades activitats didàctiques, han passat la patata calenta als centres educatius.
Però tranquils que aquesta decisió es basa en un document (que imagino elaborat per un comitè de savis) i que signa el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, que es diu "Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement".
Per curiositat, busqueu-lo al Google i doneu una ullada. No vull entrar al detall, perquè cada línia, cada paràgraf, podria ser qüestionat i si més no, contrastat, i és que la quantitat de coses que es diuen sense dir res, paguen la pena.
Quan diu allò de “competència per a l'anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió”, m'he posat en el context. Jo a classe, el professor explicant, i jo mirant el mòbil buscant al Google si allò que m'acabava d'explicar era cert o no. Quan els de la meva generació estudiàvem, el que deien els professors anava a missa. I no ens ha anat tan malament. Està clar que per avançar, cal qüestionar-se les coses, però això pot ser més aplicable a àmbits universitaris o d'investigació que a una escola de secundària.
També hi trobareu perles com “que els alumnes coneguin i valorin la cultura i els instruments del seu temps”. Crec que hi ha prou temps fóra d'escola per fer ús d'aquests instruments. I si no, sempre està l'aula d'informàtica. I el de “que pensin per ells mateixos i siguin actius en el treball”? Què passa amb els que no vàrem tenir mòbil fins als 40? Mai hem pensat per nosaltres mateixos? No hem estat actius en el treball?
Bé, no tot és negatiu, almenys aquí a Sant Cugat. Encara que amb alguna excepció, tots els centres educatius de secundària tenen prohibit l'ús del telèfon mòbil a les aules. Jo fins i tot el prohibiria al pati. No seria la primera vegada que un mòbil és una eina per assetjar els companys a través de les xarxes socials.
Per a “desenvolupar destreses de comunicació” és millor parlar amb qui tens al costat, i deixar-se de tant donar-li a la tecla. Aquesta gent que elaboren informes i fan lleis i decrets, haurien de sortir de Matrix de tant en tant.