La capital de la poesia catalana (II)

Fa pocs dies va morir a Berlín una gran escriptora, Christa Wolf (1929-2011). A grans trets, la definiria com una víctima de la Caiguda del Mur (1989). Sempre, però, la consideraria una gran escriptora. Les seves obres, algunes traduïdes a la llengua catalana (Cassandra, un llibre important) i les seves novel·les, gairebé totes traduïdes a la llengua castellana (Noticia de Christa T., En ningún lugar, en parte algunao El cielo dividido, etc.) expliquen no sols el que va significar ser una adolescent durant el nazisme, com va ser el seu cas, sinó també què significava ser una alemanya d’un país dividit.

Wolf creia en el comunisme i, encara que fa anys que no he parlat amb ella, imagino que ha mort creient-hi. Tot el meu respecte. (Com hem vist a casa, en les darreres eleccions, és una fe en auge, encara que ens sembli incomprensible mirant cap a Rússia, per exemple). Com a ciutadana de la RDA (República Democràtica d’Alemanya), va defensar el seu país, no sense crítiques, fins a la fi, fins a aquell 9 de novembre de 1989. La recordo, a finals d’octubre d’aquell any, a l’Alexanderplatz berlinesa, aleshores part de la RDA. Va exhortar els seus compatriotes a no fugir (s’havia obert feia uns mesos la frontera de la RDA amb Hongria) i a millorar entre tots el país, la RDA. Signava, sense saber-ho, la seva sentència de mort civil. Proposada per al Premi Nobel de Literatura en més d’una ocasió, el seu nom va desaparèixer de la llista. També van començar a acusar-la d’haver espiat per a l’Stasi, sense negar, però, que ella també havia estat espiada i interrogada per aquell estat dins d’un estat que eren els serveis d’espionatge de la RDA. Una veu potent va sortir en defensa seva: el seu col·lega novel·lista Günter Grassa. I pocs més.

Podem imaginar que si el mur que dividia Alemanya en dos països (RDA i República Federal d’Alemanya, RFA) hagués metafòricament caigut al 1993, posem per cas, segurament la colonització de la RDA, que va dur a terme la RFA, no hagués gosat atacar tan virulentment a una Premi Nobel, com hauria estat ella. I, ara mateix, tots els mitjans de comunicació ibèrics haurien estat plens de notícies sobre Christa W., per parafrasejar el títol d’una novel·la seva excel·lent.

Amics berlinesos em diuen que tots els mitjans alemanys aquests dies han parlat i parlen del seu traspàs, de la seva vida, de la seva obra. S’ho mereix, com es va merèixer un llibre d’homenatge en els seus vuitanta anys de vida. Hi vam col·laborar i amb molt de gust, perquè encara que la cronologia a vegades jugui males passades, l’obra sempre salva, i l’obra de Christa Wolf, segurament es tindrà en compte d’aquí uns anys no sols a la reunificada Alemanya actual, sinó a tot el món lector. Descansi en pau.