La Carme Mas: de Sant Cugat a les estrelles

Avui em plau molt escriure sobre una de les xefs més singulars de la nostra “cuina cultural”, capaç de lligar una salsa amb ingredients tan antagònics com la discreció i la humilitat d’una banda, amb la projecció i l’eficàcia de l’altre.

La Carme Mas i Soler, actual presidenta de l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, ha estat sempre al capdavant de l’entitat. Com a fundadora,  ànima i principal motor. Amb tot, i fins fa poc —al·lèrgica al protagonisme i a sortir a la foto—, s’”amagava” darrere d’altres associats. Al final, però, l’ha feta massa “grossa” per continuar fent veure que ella només passava per allí, que era una més...

No ha tingut una vida fàcil, la Carme. Sens dubte això li ha forjat un caràcter lluitador que, amb la seva intel·ligència, tenacitat i capacitat de treball —són cèlebres els seus mails de feina, avançada la nit i matinada—, fa que aconsegueixi allò que es proposa.  Només cal afegir-hi el  seu altruisme i bon cor per entendre que hagi arribat tan lluny.

Ben segur que la seva manera de fer li obre moltes portes, les del món acadèmic sobretot. El seu tarannà senzill i modest deu actuar com un bàlsam en segons quins àmbits reescalfats pels egos, ambicions i cops de colze. Qui es veu obligat a navegar-hi i és persona sensible, deu agrair d’allò més descobrir la Carme i els seus objectius. I sol posar-se, encantat, a la seva disposició.

Perquè amb l’associació aconsegueixen maridar la divulgació científica més amena, amb la reflexió humanística més estimulant. Només cal veure l’èxit de les seves conferències: el Cicle de la Llum 2015, encara en curs, ha tingut una projecció extraordinària. Tot plegat explica les moltes peticions que els arriben de professors i investigadors de renom que hi volen col·laborar i venir a fer una xerrada.

Quan ella i el seu gran equip petit acudien a la regidoria, i ens presentaven els dossiers de les seves múltiples activitats programades al detall —conferències, tallers, excursions, observacions astronòmiques, etc.—, ens deixaven sempre impressionats pel rigor i la feina esmerçats. Jo li deia: “Hauries de ser tu la regidora, Carme...!” Aleshores ella reia i, avergonyida, tornava a refugiar-se en la seva disfressa de caputxeta vermella, que només travessava el bosc, ella, per portar-li l’àpat a l’àvia...

Però no enganya ningú. Perquè darrere aquella caputxeta vermella no s’hi amaga pas el llop, sinó una de les voluntats més honestes i un dels cervells més ben dotats que he conegut per impulsar la divulgació científica i humanística més enllà dels cercles d’iniciats. Aquest DIARI i el TOT en són dignes portaveus dels articles de la Carme i col·laboradors seus.

N’hem d’estar orgullosos, a Sant Cugat, de comptar amb ells. Però cal cuidar-los. I no pas perquè la Carme sigui fràgil, com pot semblar a qui no la coneix i la veu travessar com un coet la plaça del Monestir —petita i àgil com una adolescent trapella—, sinó perquè és un coet... d’alta enginyeria. I per tant, sensible. És un giny espacial —i especial—que ens fa viatjar entre els astres, galàxies i estrelles. Des del Big- Bang fins al futur. I no ens podem permetre que genteta de volada curta o enveja llarga li posi entrebancs, a la seva aventura i generosa vocació de fer-nos més savis i humans.

I a ella li demano disculpes per un article que contravé tots els seus principis i anhels de discreció i anonimat. Però algun dia —Carme: ho sento...!— ho havia de deixar per escrit.