La ciutat es maquilla

Mai, mai, mai havia notat tant l’arribada de la primavera a una ciutat. Si bé és cert que cada any quan ‘el caloret’ ens enganxa, tots ens exaltem, a Edimburg la primavera ha fet canviar de prisma els aires de la ciutat.

No fa ni tres mesos que el sol desapareixia cap allà a les tres de la tarda i a les quatre ja era negra nit. El termòmetre fins fa un parell de setmanes no pujava més enllà dels cinc graus, i el que és pitjor, el vent ventilava la ciutat de forma abusiva i violenta.

Però el 29 de març tot va canviar perquè vam canviar l’hora i m’atreviria a dir que ara ja gaudim de més hores de llum que a terres catalanes. I de veritat us dic que mai havia vist la gent tan feliç passejant pel carrer.

A l’hivern els habitants d’Edimburg caminen ràpid pel carrer, esperen impacients que el semàfor es torni verd, i la gent avança encongida per fer més curt el trajecte a peu. Ara les persones somriuen i van més lleugeres de roba, tot i que la temperatura no sigui gaire més alta. És només una sensació, perquè l’abric i, en molts casos, la gorra encara són més que necessaris.

Avui ha sortit el sol i el parc de davant de casa s’ha omplert de gent que intentava agafar una mica els primers colors de la temporada. Algú s’ha atrevit a estirar-se sense samarreta per lluir el blanc resplendent de la seva pell.

Les vores de tots els parcs s’han omplert de flors de manera intencionada, ja que estan massa ben arrenglerades per néixer de manera natural. Colors, olors i aires que fan que Edimburg faci una altra cara. Aquella que semblava impossible ens els freds i grisos dies d’hivern.

Diuen que arriben els millors mesos per viure aquí a dalt. A veure si és veritat.