Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Això es traduïa en brutícia i haver de netejar dia sí i dia també la terrassa o balcó. El primer cop que ho vaig fer de fet hi vaig trobar en un amagatall un niu amb els corresponents ous.
La qüestió, de fet, crec que ha preocupat de forma generalitzada a la majoria de ciutadans que hi vivim a prop del centre històric i no ha estat estrany veure en el Ple de l’Ajuntament alguna pregunta d'algú afectat per reclamar solucions, o bé cartes dels lectors en la premsa local exposant la seva queixa.
Cal recordar que la superpoblació de coloms pot derivar en un problema de salut pública per transmissió de malalties a les persones o els animals domèstics. A més suposa un perjudici pel patrimoni arquitectònic. Finalment i per acabar-ho d’adobar significa molt sovint la desaparició de la zona d’altres aus autòctones.
Fa una mica més d’un any que l’Ajuntament hi va posar en marxa diverses mesures per reduir-ne les conseqüències. Segons nota de premsa publicada el passat abril: “el consistori havia instal·lat 7 gàbies de captura de coloms en diversos indrets del municipi. En total es van capturar 475. A banda es van assessorar 23 particulars i es van dur a terme 64 visites de comprovació d’assentaments per part del tècnic de salut”.
Per últim també es va introduir pinso esterilitzant en algunes zones de la ciutat. Com a conseqüència d’això i segons l’estudi en què es basava la nota de premsa s’havia reduït en un 70% la població de coloms al municipi.
Tinc per costum agafar amb pinces les dades que facilita l’Ajuntament i no puc, evidentment, verificar si la disminució ha estat tan important com es diu. Parlant amb veïns per contrastar aquest fet a cop d’ull no ho sembla. A peu de carrer encara s’hi veuen masses (potser sí que es veuen ara més pardals). Però vaja, ja ho deien els grecs, els sentits sovint ens enganyen.
De totes formes crec que anem en la bona direcció i que s’ha de ser perseverant en les mesures que s’han dut a terme per reduir-ne la superpoblació i els seus efectes adversos.
Per últim cal informar aquelles persones que es dediquen a alimentar aquests animals en espais públics del mal que suposa. A Barcelona de fet es va ser força insistent i les pròpies patrulles de policia s’hi van dedicar a advertir-ne durant un temps: la majoria de persones ho van entendre i d’altres s’hi van capficar en seguir alimentant els animals tot canviant els horaris o les zones. En d’altres ciutats, cal dir-ho, fins i tot està prohibit alimentar els coloms.
De totes aquestes mesures que, en major o menor grau, han funcionat amb els coloms s’ha lliurat la cotorra, que segons reconeix l’Ajuntament no ha disminuït la seva presència a la ciutat de forma significativa i que continua causant alguns problemes, encara que s’hagin retirat alguns nius. També es neguen a menjar-se el pinso esterilitzant. Vaja, que com passa amb moltes persones, el que prové de l’Ajuntament no s’ho empassen.
Segueix @SergioBlazquezA a twitter i a Cs_SantCugat
La qüestió, de fet, crec que ha preocupat de forma generalitzada a la majoria de ciutadans que hi vivim a prop del centre històric i no ha estat estrany veure en el Ple de l’Ajuntament alguna pregunta d'algú afectat per reclamar solucions, o bé cartes dels lectors en la premsa local exposant la seva queixa.
Cal recordar que la superpoblació de coloms pot derivar en un problema de salut pública per transmissió de malalties a les persones o els animals domèstics. A més suposa un perjudici pel patrimoni arquitectònic. Finalment i per acabar-ho d’adobar significa molt sovint la desaparició de la zona d’altres aus autòctones.
Fa una mica més d’un any que l’Ajuntament hi va posar en marxa diverses mesures per reduir-ne les conseqüències. Segons nota de premsa publicada el passat abril: “el consistori havia instal·lat 7 gàbies de captura de coloms en diversos indrets del municipi. En total es van capturar 475. A banda es van assessorar 23 particulars i es van dur a terme 64 visites de comprovació d’assentaments per part del tècnic de salut”.
Per últim també es va introduir pinso esterilitzant en algunes zones de la ciutat. Com a conseqüència d’això i segons l’estudi en què es basava la nota de premsa s’havia reduït en un 70% la població de coloms al municipi.
Tinc per costum agafar amb pinces les dades que facilita l’Ajuntament i no puc, evidentment, verificar si la disminució ha estat tan important com es diu. Parlant amb veïns per contrastar aquest fet a cop d’ull no ho sembla. A peu de carrer encara s’hi veuen masses (potser sí que es veuen ara més pardals). Però vaja, ja ho deien els grecs, els sentits sovint ens enganyen.
De totes formes crec que anem en la bona direcció i que s’ha de ser perseverant en les mesures que s’han dut a terme per reduir-ne la superpoblació i els seus efectes adversos.
Per últim cal informar aquelles persones que es dediquen a alimentar aquests animals en espais públics del mal que suposa. A Barcelona de fet es va ser força insistent i les pròpies patrulles de policia s’hi van dedicar a advertir-ne durant un temps: la majoria de persones ho van entendre i d’altres s’hi van capficar en seguir alimentant els animals tot canviant els horaris o les zones. En d’altres ciutats, cal dir-ho, fins i tot està prohibit alimentar els coloms.
De totes aquestes mesures que, en major o menor grau, han funcionat amb els coloms s’ha lliurat la cotorra, que segons reconeix l’Ajuntament no ha disminuït la seva presència a la ciutat de forma significativa i que continua causant alguns problemes, encara que s’hagin retirat alguns nius. També es neguen a menjar-se el pinso esterilitzant. Vaja, que com passa amb moltes persones, el que prové de l’Ajuntament no s’ho empassen.
Segueix @SergioBlazquezA a twitter i a Cs_SantCugat