La cultura de l’assaig

 Un exemple el trobem en els castells mínims que permeten participar en la jornada de dissabte o diumenge del Concurs de Tarragona.

Per la seva banda, la temporada 2015 dels Castellers de Sant Cugat s’ha caracteritzat per la feina realitzada a l’assaig.

Però curiosament, al segle XIX, quan es tenen enregistrats castells extraordinaris, no hi havia cultura d’assaig.

Tant és així que la primera notícia explícita de l’activitat d’assajar correspon als preparatius de les colles vallenques per fer castells de nou pel Sant Joan del 1879, una mena d’assajos públics i fets el diumenge.

El fet devia ser excepcional, ja que apareix com a notícia a la premsa de Tarragona.

Com s’ho feien doncs aquelles colles per assolir aquells castells mítics?

Jo crec que tot rau en la diferent concepció de l’activitat castellera.

Aleshores, els castells eren presents en molts actes i durant diversos dies de la mateixa festa local.

Bona part d’aquesta participació no estava sotmesa a cap pressió de rivalitat ni exigència.

Matinades, cercaviles, sortides de missa... eren uns bons moments -que no els únics- per fer proves i treure’n conclusions.

Com a exemple de la importància que tenien els assajos, només cal llegir la crònica del Santa Tecla de Tarragona del 1878, quan la Colla Nova de Valls va alçar en dos dies, un total de 142 castells!

Voleu millor assaig?

Gausacs, amunt!

www.castellersdesantcugat.org