La Cultura es menja

Aquest 2016 Catalunya ha estat declarada regió europea de la gastronomia. Com que sóc de bon menjar (i bon beure, però això ja és una altra història), me n’alegro moltíssim i corro a saber què significa això de ser regió europea i quines activitats hi ha previstes... Pfs.

Me la imaginava més gran, que diria aquella. Desconec si a Sant Cugat hi ha una proposta a fer en aquest àmbit com va ser, en el seu moment, la Cuina dels Monjos. En qualsevol cas, no la veig. Dedueixo que se li gira feina a la Carme Ruscalleda, nomenada ambaixadora de la regió, i que un munt de professionals aniran d’una punta de món a l’altra dient meravelles dels productes catalans que, si no fos gràcies a moviments cooperativistes ben petitons i promotors del concepte Quilòmetre zero no sé en quin estat es trobarien, i no puc evitar pensar que falta imaginació en l’elaboració d’un programa d’activitats que ens involucri a tots i totes i que parli de la nostra cuina amb creativitat.

Imagino una proposta d’activitat, posa un guiri a la teva taula i penso en quins plats prepararia per explicar-li el meu món, la meva cultura. Uns peus de porc o una botifarra amb bolets, fins i tot una escudella, per exemple, li dirien que a la meva terra s’aprofita tot, que és una zona generosa i humil a la vegada, i que en l’origen, l’agricultura i la ramaderia eren la riquesa principal.

Si el meu convidat fos musulmà, li prepararia una bona esqueixada, un pollastre rostit o un bon tall de bacallà i li explicaria que el meu país ha estat extremadament catòlic des de fa molt de temps, i que a la cuina això també n’ha deixat petja. Si convidés a una persona de l’Amèrica llatina, li donaria les gràcies per haver-nos donat la possibilitat d’inventar el pa amb tomàquet o la truita de patates i si la persona fos vegetariana, també trobaria mil receptes a oferir-li (carxofes a la brasa, calçots o una bona samfaina).

Si convidés a ma mare a dinar, li prepararia plats que ella desconeix i que formen ja part de la nostra cultura, almenys de la meva: el búrgul, el cuscús, el sushi japonès i cremes que vénen de l’altra riba com la baba ganoush o la taramosalata.

La cuina dóna per a molt i sembla que aquest 2016 és un bon moment per “vendre el peix”... I vosaltres, què li donaríeu al vostre guiri? Ens hi esforcem una mica?