La dona i la política

Malauradament en el decurs de la història la dona ha estat infravalorada. De fet, ja des dels nostres inicis i a partir de la prehistòria el paper de la dona ja va restar en un segon terme, era vista com un ésser inferior i estava supeditada a la voluntat dels homes, i això era justificat com un càstig diví. En les èpoques posteriors la dona va continuar essent un objecte sense valor, sense veu ni vot respecte l’home. Generalment, elles s’encarregaven de les tasques més dures i no tenien el dret a l’alfabetització; en canvi els homes sí.

Tot i que una minoria amb grans dificultats van aconseguir destacar en la seva època; en l’Època Medieval: Ermessenda de Carcassona (972-1058); en l’Època Moderna: Marie Gouzen, coneguda com Olympe de Gouges (Montauban, 7 de maig de 1748 – París, 3 de novembre de 1793) i que va escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadania l’any 1791, i és aquí quan, amb les idees de la Il·lustració i de la Revolució Francesa, neix el feminisme. En el segle xix les dones avancen, comencen les primeres manifestacions per aconseguir la igualtat política, econòmica i social.

Actualment les coses han millorat però encara hi manca igualtat entre l’home i la dona. En l’àmbit polític podem observar com la dona està arribant a assolir un major pes social, com per exemple una de les figures més destacades avui dia és la cancellera d’Alemanya; Àngela Merkel la qual té un paper essencial en l’economia europea tot encapçalant les solucions per sortir de la crisi financera actual mitjançant una política d’austeritat. I de fet, fent referència del paper de les dones a la política em referiré al cartipàs de la primera dona alcaldessa de la nostra ciutat, encapçalada per la mateixa Mercè Conesa i amb el seu equip de les regidores: La portaveu de l’equip de govern, Regidora de Serveis Urbans i Presidenta d’Unió; Cristina Paraira, la Regidora Adjunta a l’Alcaldia; Sílvia Cazorla, la Regidora de Comunicació, Informació i Atenció Ciutadana; Joana Barbany, la Regidora de Gent gran, Igualtat i Cooperació; Susanna Pellicer i per últim la Regidora d’educació, universitat i família; Esther Salat. Totes elles amb grans capacitats i un esperit lluitador per tirar endavant el projecte de ciutat a Sant Cugat dins el projecte de país de Catalunya.

És cert que les dones, avui dia, no tenen tanta dificultat per accedir a un lloc de treball però estan menys remunerades que els homes i a més a més a l’hora d’ascendir es veuen perjudicades en la preferència d’escollir homes per als llocs directius o jeràrquicament superiors. Per aquest motiu encara no hi ha prou, no ens podem estancar i hem de continuar lluitant. No només ens hem de recordar de la igualtat de la dona el dia 8 de març, la igualtat de la dona és el dia a dia i ha de constar en tots els àmbits: econòmic, social, jurídic i polític.

Segueix @anna_farre l twitter.