Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La festa dels Tres Tombs és possiblement de les més antigues que encara se celebren al nostre país, tot i que amb el temps i la modernitat hagi perdut tot el seu sentit originari d'espantar els mals esperits i hagi quedat en la benedicció dels animals.
En una vila agrícola com era la nostra això volia dir cavalls, matxos, mules, eugues i porcs, els animals que la gent del poble tenia. A Sant Cugat aquesta evolució és més que evident, doncs ja fa molts anys que els únics cavalls que tenim són els de les nombroses hípiques que ens envolten. De pagesos no en queden i els traginers com els que lloguem ja fa anys que es van extingir. Hem convertit el que era una cavalcada agrícola, perquè així era el poble, en una cavalcada hípica, doncs la festa de Sant Antoni sembla la excusa per poder passejar amb els cavalls pel centre del poble acompanyants d'uns quants carruatges llogats que li donaran un caire museístic i d'un parell de valents nostàlgics i antics del poble que s'esforcen en recordar allò que vam ser i bonament i participen.
Potser caldria replantejar-se la festa i no voler semblar allò que no som llogant carruatges d'altres poblacions que es fan l'agost els mesos d'hivern anant de poble en poble mostrant com traginàvem abans. Si el que volem és recordar allò que ja no som, un poble rural, fem-ho d'una manera menys folklòrica i més útil. Potser podríem fer una feina de recuperació encara que sigui per un dia l'any? O fins hi tot, ja que el museu de la vida rural sembla que va per llarg, podríem posar-hi fil a l'agulla i començar per aquí. Que els Tres Tombs siguin la festa museística de Sant Cugat i llavors fer-ho bé, documentem-nos i donem-li sentit a la festa. Potser encara hi som a temps i els quatre avis que ens queden ens ajudarien a fer aquells carruatges que ells tenien, o aquell que el veí portava carregat de portadores...no sé, que ens serveixi d'excusa per recuperar i no caure en el mer folklorisme, que això ja ho fan a tot el país.
Sí, ja, Sant Antoni té alguna cosa del poble, però si això només ho sabem els quatre de sempre, no té gràcia.
Segueix @quimpla a twitter
En una vila agrícola com era la nostra això volia dir cavalls, matxos, mules, eugues i porcs, els animals que la gent del poble tenia. A Sant Cugat aquesta evolució és més que evident, doncs ja fa molts anys que els únics cavalls que tenim són els de les nombroses hípiques que ens envolten. De pagesos no en queden i els traginers com els que lloguem ja fa anys que es van extingir. Hem convertit el que era una cavalcada agrícola, perquè així era el poble, en una cavalcada hípica, doncs la festa de Sant Antoni sembla la excusa per poder passejar amb els cavalls pel centre del poble acompanyants d'uns quants carruatges llogats que li donaran un caire museístic i d'un parell de valents nostàlgics i antics del poble que s'esforcen en recordar allò que vam ser i bonament i participen.
Potser caldria replantejar-se la festa i no voler semblar allò que no som llogant carruatges d'altres poblacions que es fan l'agost els mesos d'hivern anant de poble en poble mostrant com traginàvem abans. Si el que volem és recordar allò que ja no som, un poble rural, fem-ho d'una manera menys folklòrica i més útil. Potser podríem fer una feina de recuperació encara que sigui per un dia l'any? O fins hi tot, ja que el museu de la vida rural sembla que va per llarg, podríem posar-hi fil a l'agulla i començar per aquí. Que els Tres Tombs siguin la festa museística de Sant Cugat i llavors fer-ho bé, documentem-nos i donem-li sentit a la festa. Potser encara hi som a temps i els quatre avis que ens queden ens ajudarien a fer aquells carruatges que ells tenien, o aquell que el veí portava carregat de portadores...no sé, que ens serveixi d'excusa per recuperar i no caure en el mer folklorisme, que això ja ho fan a tot el país.
Sí, ja, Sant Antoni té alguna cosa del poble, però si això només ho sabem els quatre de sempre, no té gràcia.
Segueix @quimpla a twitter