La història de dues postals que no van arribar

Fa cosa de tres mesos el TOT va publicar una notícia impactant. Dos treballadors de Correus destinats a Sant Cugat havien estat detinguts pels Mossos per un robatori de paquets que incloïen telèfons mòbils, tauletes o rellotges. La notícia anava acompanyada d’una fotografia amb una gran quantitat d’objectes recuperats.

Si la violació d’un paquet postal ja és un delicte gravíssim, aquest robatori s’enduu la palma. Saben per què mirava atentament jo la fotografia? Doncs perquè buscava dues postals, només dues postals.

Els ho explico: el juliol passat jo era a Menorca passant uns dies de vacances quan vaig pensar que fóra una bona idea enviar-li una postal al meu bon amic Carles Pons, el magnífic xef maonès del Golf Sant Cugat. Vaig pensar que li faria il·lusió. Vaig comprar una postal ben bonica as Mercadal –segurament massa bonica pel que es veu– i l’hi vaig enviar. Passats uns dies, en vaig comprar una altra i la vaig posar a la bústia. Mai no van arribar al seu destí. I ara ja sé què va passar.

A banda dels objectes tan llaminers que aquest parell de personatges van robar, segurament també els deva fer gràcia les dues postals i se les van quedar. Òbviament, no les he pogudes recuperar mai i, en definitiva, encara que ho hagués fet, l’efecte ja hauria quedat del tot difuminat.

“He preguntat al club –em va dir el Carles– i no han rebut res”. Uns altres damnificats d’aquest acte delictiu són els altres treballadors de Correus de Sant Cugat, que segurament no es mereixen tenir companys d’aquesta mena. Però he de dir que jo, malgrat tot, continuaré enviant cartes i postals.