Arriba la setmana de la Immaculada Constitució i gairebé ningú està content del tot. Diuen que es perden 2.000 milions d'euros en productivitat. N'hi ha que faran 9 dies de festa. Altres només els que toca o sigui, aniran un dia a treballar i l'altra festa. Alguns fan la primera part del pont i treballen divendres. Home! I els que fan la segona part i treballen el dilluns i el dimecres. Home! Les escoles públiques de Sant Cugat han fet festa el dilluns i estaran obertes el dimecres i el divendres. Segur que falten bastants nois i noies perquè estaran esquiant o a Londres, per dir alguna cosa.
Hi ha crisi o no? Segurament la cosa va per barris. Parlant de barris a La Floresta s'han queixat dels resultats dels pressupostos participatius per no escollir cap pel districte. Segur que tenen raó en dir que les votacions afavoreixen zones més poblades. Caldrà fer alguna cosa per equilibrar aquesta decantació lògica i estimular la participació?
Això, participar, és el que han fet quatre entitats centenàries a les quals van atorgar la Medalla d'Honor. La Societat Coral La Lira (1882), La Unió Santcugatenca (1883), Club de Golf Sant Cugat (1914) i Sant Cugat Sport F.C. (1916). No sé si l'absència d'un representant del Club de Golf és significativa d'alguna cosa que se m'escapa.
Igual com és fonamental seguir denunciant la inacabable xacra de la violència de gènere que molts diuen domèstica. El nombre de dones víctimes de violència ha baixat a Sant Cugat. El primer semestre d'aquest any 47, similar a les 88 de l'any passat i inferior a les 102 de l'any 2014. Però és significatiu que el perfil de les dones agredides sigui de 25 a 44 anys, que potser vol dir que les noves generacions segueixen actuant amb els mateixos esquemes sociològics de generacions anteriors.
Però no ens deixem vèncer pel pessimisme. Les llums de Nadal ja s'han encès oficialment: "Nadal amb molt de joc" que no vol dir que tot el dia cal estar jugant al quinto sinó que hi ha previstes 170 activitats culturals dedicades en la majoria dels casos, als nens (i nenes, d'acord!). També han començat les compres, i les loteries (que són una forma de cobrar impostos sense dir-ho), i els recaptes de queviures per qui no tenen res (que és una forma de suplir el que hauria de fer la societat si fos justa) o La Marató de TV3, que, com va dir un periodista racunero, demostra que som capaços els catalans, o sigui que som capaços de donar diners (els que no en tenen massa) per fer investigació que, també, hauria de ser administrada i prevista pels que ens governen.
Ai!, ara m'adono que m'estic carregant aquests costums tan generosos. La Loteria està molt bé perquè tots plegats posem els diners i uns quants en guanyen, sobretot l'Estat. I la Marató dóna satisfacció els cors de molts conciutadans que senten la necessitat de fer alguna cosa pel proïsme. I el recapte és un acte voluntari que soluciona, de moment, les necessitats dels que són més pobres que nosaltres. Perdonin, tothom té dret a fer el que vulgui pels altres sense entrar en més detalls.
Els hi desitjo un bon pont de la Immaculada Constitució i, naturalment, un Bon Nadal!