He tingut l'oportunitat d'assistir a quatre de les vuit visites papals a Espanya. Fa pocs dies, vaig compartir conjuntament a 2 M de persones la gran festa de la Fe amb la visita de Benet XVIè a Madrid en el marc de la Jornada Mundial de la Joventut. Una aposta arriscada però necessària en un moment on ens trobem submergits en una crisi que no només afecta l'economia, sinó que s'estén als àmbits polítics, ètics i morals. I puc dir que ha estat tot un èxit. Els mitjans així ho han pogut transmetre, però puc dir que sento alegria i esperança després de veure una mobilització tan gran com la que ha estat capaç d'aplegar el Sant Pare.
L'església catòlica presenta la Fe com una de les respostes per sortr dels paranys de la desgràcia humana, la Fe ens ofereix suport diví en la figura de Crist i és l'església que es presta com a instrument per a ser útil en la nostra vivència espiritual. Res ni ningú és capaç de mobilitzar com ho fa Déu, I tot i que sembla que ser cristià està passat de moda quan cal alçar-se allà estem per a reivindicar la nostra Fe.
I què vull dir amb aquesta columna? Avui la vull dedicar a treure pit en nom d'aquells que sovint ens trobem menyspreats per a firmar que som catòlics. Personalment em sento atacat quan els mitjans es mofen del Papa, perquè també ho estan fent dels catòlics i em sento atacat quan a la universitat és una llibertat menysprear a Déu i l'església. Quina és la nostra resposta? Quan jo visc la meva Fe no imposo, no menyspreo a ningú; crec i considero que els valors del cristianisme són valors universals, o no estem a favor de la bondat, de l'amor, de la vida, de la família, l'amistat, els valors, la igualtat...?
És un bon símptoma que la Joventut del món respongui a la crida del Sant Pare. I no ens equivoquem, l'església està configurada per humans, i com humans que són, i que som; fallem i ens equivoquem. Però ha quedat palpat que la paraula de la Fe, que la causa de Déu són més que vàlides per a poder viure i deixar viure sota els principis la generositat, la bondat, el servei i l'amor. Confio també en que poc a poc l'església sigui capaç de revisar i actualitzar el seu catecisme al servei dels nous temps i contextos socials sota els seus principis bàsics.
Que la grandesa dels que vivim la Fe no ens permeti caure en la comoditat del rebuig a allò que se'ns ha donat per a fer-ho gran. Aprofitem doncs, per a fer anàlisi del fenomen de la JMJ per a saber què és el que necessitem, què podem oferir i què podem rebre.
Segueix a @alexcalmo al twitter
L'església catòlica presenta la Fe com una de les respostes per sortr dels paranys de la desgràcia humana, la Fe ens ofereix suport diví en la figura de Crist i és l'església que es presta com a instrument per a ser útil en la nostra vivència espiritual. Res ni ningú és capaç de mobilitzar com ho fa Déu, I tot i que sembla que ser cristià està passat de moda quan cal alçar-se allà estem per a reivindicar la nostra Fe.
I què vull dir amb aquesta columna? Avui la vull dedicar a treure pit en nom d'aquells que sovint ens trobem menyspreats per a firmar que som catòlics. Personalment em sento atacat quan els mitjans es mofen del Papa, perquè també ho estan fent dels catòlics i em sento atacat quan a la universitat és una llibertat menysprear a Déu i l'església. Quina és la nostra resposta? Quan jo visc la meva Fe no imposo, no menyspreo a ningú; crec i considero que els valors del cristianisme són valors universals, o no estem a favor de la bondat, de l'amor, de la vida, de la família, l'amistat, els valors, la igualtat...?
És un bon símptoma que la Joventut del món respongui a la crida del Sant Pare. I no ens equivoquem, l'església està configurada per humans, i com humans que són, i que som; fallem i ens equivoquem. Però ha quedat palpat que la paraula de la Fe, que la causa de Déu són més que vàlides per a poder viure i deixar viure sota els principis la generositat, la bondat, el servei i l'amor. Confio també en que poc a poc l'església sigui capaç de revisar i actualitzar el seu catecisme al servei dels nous temps i contextos socials sota els seus principis bàsics.
Que la grandesa dels que vivim la Fe no ens permeti caure en la comoditat del rebuig a allò que se'ns ha donat per a fer-ho gran. Aprofitem doncs, per a fer anàlisi del fenomen de la JMJ per a saber què és el que necessitem, què podem oferir i què podem rebre.
Segueix a @alexcalmo al twitter