La masia de Can Rabella

Passejar pel parc de Can Matas és una veritable delícia. Després de tants anys, els arbres i arbusts s’han fet grans i podem gaudir de les virtuts de cada estació. Dalt del turó es veuen, majestuoses, les muntanyes de Montserrat, la Mola i la serra de Collserola. Si el dia és clar i assolellat, la paleta de colors és impressionant.

La passejada ens permet observar de ben a prop la masia de Can Rabella, que, en el moment de desenvolupament del pla parcial de la zona que comprenia l’actual barri de Can Matas, va passar a ser de titularitat municipal. Sap greu veure una de les poques masies que queden a la nostra ciutat, en aquell estat de degradació, tot i que sóc conscient dels costos que comporta qualsevol actuació de rehabilitació i de la dificultat d’assignar uns usos adequats i sostenibles en el decurs del temps.

Els processos participatius amb entitats i ciutadans per valorar possibles usos sempre són interessants. Si l’Ajuntament rehabilités la masia de Can Rabella, podrien sorgir projectes de col·laboració publicoprivats, que fessin un servei al barri o a la ciutat. El pla d’equipaments municipal del 2010 esmenta un centre social a Can Rabella. Sota aquest concepte hi caben moltes opcions.

En tot cas, valdria la pena ser imaginatius, ja que el lloc és esplèndid, la masia està molt ben connectada amb el Parc, i a tocar dels horts municipals. Podria tenir usos més relacionats amb la natura i  el medi ambient o interessar a alguna cooperativa social que es dediqui a l’elaboració, la transformació i comercialització de recursos naturals i agropecuaris.