Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
La crisi econòmica, social i institucional que vivim ha obligat els partits polítics, ja sigui per convicció o per obligació, a reformular la seva forma d’organització interna, optant per sistemes on la militància de base té més poder de decisió a l’hora d’escollir els càrrecs interns, els candidats a les diferents eleccions i la posició ideològica del partit.
És en aquest context que el pròxim dissabte 6 de setembre, el Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha de ratificar la proposta de nova direcció del partit efectuada per Artur Mas, on destaquen Josep Rull, com a coordinador general i nou número dos del partit, i Mercè Conesa, com a portaveu.
Deixant de banda que en el fons Josep Rull, s’anomeni com s’anomeni el seu càrrec, adoptarà les funcions de secretari general (fet que obligaria que aquest fos elegit mitjançant un Congrés Extraordinari); sobta que en un moment on la gran majoria de partits estan fent passes cap a un funcionament intern més democràtic, CDC elegeixi la seva nova direcció a l’antiga.
Si CDC vol seguir sent el partit de referència del catalanisme cal que sigui un partit modern a ulls de la societat. En ple segle XXI, entre moltes altres coses, això exigeix que el secretari general i la direcció del partit siguin elegits de manera plenament democràtica. És a dir, a través d’eleccions on puguin participar tots els militants del partit.
Segurament molts argumentaran que a dos mesos del 9-N no és el moment de fer experiments. Ara bé, jo crec que és més aviat el contrari, després del cas Pujol i d’haver hagut de rellevar el Secretari General per la seva imputació, hagués estat una decisió valenta i molt positiva el fet d’apostar per eleccions primàries a l’hora d’escollir la nova direcció, que sens dubte hauria ajudat CDC a recuperar part de la credibilitat perduda. I que Convergència, com un dels principals partits que lidera el procés cap a la independència, hagués recuperat part de la seva credibilitat hauria estat una molt bona notícia per tal d’encarar aquests decisius pròxims mesos.
Segueix @Oriol_Torres a Twitter.
És en aquest context que el pròxim dissabte 6 de setembre, el Consell Nacional de Convergència Democràtica de Catalunya ha de ratificar la proposta de nova direcció del partit efectuada per Artur Mas, on destaquen Josep Rull, com a coordinador general i nou número dos del partit, i Mercè Conesa, com a portaveu.
Deixant de banda que en el fons Josep Rull, s’anomeni com s’anomeni el seu càrrec, adoptarà les funcions de secretari general (fet que obligaria que aquest fos elegit mitjançant un Congrés Extraordinari); sobta que en un moment on la gran majoria de partits estan fent passes cap a un funcionament intern més democràtic, CDC elegeixi la seva nova direcció a l’antiga.
Si CDC vol seguir sent el partit de referència del catalanisme cal que sigui un partit modern a ulls de la societat. En ple segle XXI, entre moltes altres coses, això exigeix que el secretari general i la direcció del partit siguin elegits de manera plenament democràtica. És a dir, a través d’eleccions on puguin participar tots els militants del partit.
Segurament molts argumentaran que a dos mesos del 9-N no és el moment de fer experiments. Ara bé, jo crec que és més aviat el contrari, després del cas Pujol i d’haver hagut de rellevar el Secretari General per la seva imputació, hagués estat una decisió valenta i molt positiva el fet d’apostar per eleccions primàries a l’hora d’escollir la nova direcció, que sens dubte hauria ajudat CDC a recuperar part de la credibilitat perduda. I que Convergència, com un dels principals partits que lidera el procés cap a la independència, hagués recuperat part de la seva credibilitat hauria estat una molt bona notícia per tal d’encarar aquests decisius pròxims mesos.
Segueix @Oriol_Torres a Twitter.