La nit de Nadal d’abans

La nit de Nadal és una nit d’amor i esperança, ja que des de fa centúries representa la nit en què va néixer Jesús a Betlem. És una festa que se celebrava i se celebra a tot el món cristià, però a cada lloc en diferents formes, encara que tingui el mateix significat.

Anys enrere, quan la majoria de pobles eren rurals, molta gent vivia en masos i masies; la major part dels nuclis de població eren petits, estaven força aïllats i esperaven aquesta nit per acudir a la missa del gall o matines, a les esglésies dels pobles, moltes vegades ben allunyades. Però la gent s’espavilava i no s’espantava ni pel caminar ni pel fred que durant aquests dies acostumava a fer. Ben abrigats i ajuntant-se amb famílies d’altres masies, feien una bona comitiva amb el jovent, tot fent gresca i il·luminats amb torxes fetes per ells mateixos amb troncs de ginebrons envescats. Heu de pensar que no totes les masies eren a camp obert, sinó que, com al nostre poble, algunes eren dins el bosc de Collserola, on un bon reguitzell de masos vivien majoritàriament dels productes del bosc, ajudats per terres de cultiu per al seu consum i del bestiar que hi cuidaven. Quan eren a l’església es feia una gran foguera a la plaça per escalfar els qui anaven arribant, i a l’hora de la missa acostumaven a entrar-hi tots junts i tiraven les seves torxes a la foguera.

Ací a Sant Cugat, aquesta nit era l’única en què els monjos del Monestir deixaven entrar a sentir la missa del gall a l’església del monument.

En aquesta nit nadalenca, l’any 1350, en Berenguer de Saltells va aprofitar l’avinentesa per anar a la missa del gall i, acompanyat d’uns sis amics seus, va assassinar l’abat Biure a causa del testament del seu pare a favor del Monestir. Aquest esdeveniment va tenir molt ressò pertot arreu. El rei Pere, que celebrava Corts a Perpinyà, en assabentar-se d’aquest crim sacríleg, va voler castigar els culpables fugitius i les propietats de Saltells van ser enrunades perquè se’n perdés la memòria.

Però tornem a la nostra nit de Nadal, “que era bona”. Quan se sortia d’escoltar missa, tothom feia gresca, principalment el jovent, i feien una gran xocolatada entre els grups o a les cases particulars, ja que s’acostumava a convidar la gent de les masies si encara no volien tornar a casa. La xocolatada acostumava a anar acompanyada de tires de coca feta a casa. Aquesta s’elaborava de diverses maneres; tot depenia de la família, des del pa estirat amb oli i sucre a les adobades amb ous, llet i altres amaniments. Com que les hores ja eren ben avançades, de gana no en faltava i encara menys al jovent, que sembla que sempre tinguin un budell buit. Això sí, durant la gatzara no hi podien faltar els instruments per amenitzar la ballaruga.
L’endemà, dia de Nadal, us puc assegurar que poc jovent acudia a escoltar la missa de 7. Però això ja us ho explicaré en una altra ocasió.