Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Han i hem patit grans canvis en l'àmbit internacional. Unes transformacions en àmbits com són la política, l’economia, la cultura, els valors, l’ordre internacional, etc. En definitiva, en la manera d’entendre el món del qual en formem part. Tots aquest canvis socials són les conseqüències d’un fenomen molt conegut anomenat globalització.
Els i les joves que hem crescut dins d’aquest marc globalitzat i que ens ha tocat enfrontar-nos a les seves regles del joc, hem de ser el veritable motor de canvi social. Nosaltres tenim la responsabilitat i l’oportunitat de dir quin és el model de societat que volem acabi consolidant-se. Som nosaltres els i les joves amb diferents orígens però amb un destí comú, els que hem de treballar per tal de consolidar una societat basada en la participació, la integració, el diàleg i la normalització de la diversitat d’orígens, cultures, religions i maneres de concebre el món. Hem d’aconseguir poder viure en una societat plural i no en una pluralitat de societats.
Però, per saber cap a on hem d’anar hem d’entendre en quin punt ens trobem i quins referents vàlids tenim al nostre entorn. Un 25% dels i les joves catalans té un origen no extracomunitari, és a dir, un de cada quatre joves són descendents o vinguts de qualsevol país del món. Això, evidentment, comporta un canvi d’escenari, un canvi de paràmetre i de prioritats a l’hora de posar en marxa les polítiques socials, atesa la diversitat social a la que hem de fer front. Però, partint de la diversitat que ja tenim, hem de saber gestionar-la per evitar la segregació, la creació de guetos, la incomunicació i l’aixecament de fronteres socials que creïn un sentiment de no pertinença o la negativa -en una doble direcció- a compartir l’espai públic amb el “diferent”.
Per tal d’evitar això, l’associacionisme, els dinamisme social, l’esperit de participar, de trencar les barreres socials, la voluntat de diàleg etc, són els elements socials més potents que tenim per anar conformant un nou pacte social, més obert i actualitzat amb la diversitat que ara ens envolta. No hem d’oblidar que hi ha personatges i grups de pressió que no volen un nou pacte social, que no volen progressar, que es neguen a nodrir la societat de noves experiències i d’altres formes d’enfocar les adversitats. Els i les joves hem de combatre amb totes les nostres forces, el discurs que vol dinamitar les bases de la convivència per treure’n redit polític i econòmic.
Per acabar, Catalunya sempre ha estat un indret d’acollida, i aquest fet ens ha de fer treballar, als i les joves, amb esperit transformador per tal de construir un relat que faci front a aquest nou repte generacional que tenim. Una nova forma d’entendre la societat que avali les nostres accions i la implementació de les polítiques socials en matèria de cohesió social. Només serem capaços d’aconseguir-ho estant i generant una base social prou sòlida i participativa al voltant del necessari nou pacte soial.
Segueix @davidgutierrezl al twitter
Els i les joves que hem crescut dins d’aquest marc globalitzat i que ens ha tocat enfrontar-nos a les seves regles del joc, hem de ser el veritable motor de canvi social. Nosaltres tenim la responsabilitat i l’oportunitat de dir quin és el model de societat que volem acabi consolidant-se. Som nosaltres els i les joves amb diferents orígens però amb un destí comú, els que hem de treballar per tal de consolidar una societat basada en la participació, la integració, el diàleg i la normalització de la diversitat d’orígens, cultures, religions i maneres de concebre el món. Hem d’aconseguir poder viure en una societat plural i no en una pluralitat de societats.
Però, per saber cap a on hem d’anar hem d’entendre en quin punt ens trobem i quins referents vàlids tenim al nostre entorn. Un 25% dels i les joves catalans té un origen no extracomunitari, és a dir, un de cada quatre joves són descendents o vinguts de qualsevol país del món. Això, evidentment, comporta un canvi d’escenari, un canvi de paràmetre i de prioritats a l’hora de posar en marxa les polítiques socials, atesa la diversitat social a la que hem de fer front. Però, partint de la diversitat que ja tenim, hem de saber gestionar-la per evitar la segregació, la creació de guetos, la incomunicació i l’aixecament de fronteres socials que creïn un sentiment de no pertinença o la negativa -en una doble direcció- a compartir l’espai públic amb el “diferent”.
Per tal d’evitar això, l’associacionisme, els dinamisme social, l’esperit de participar, de trencar les barreres socials, la voluntat de diàleg etc, són els elements socials més potents que tenim per anar conformant un nou pacte social, més obert i actualitzat amb la diversitat que ara ens envolta. No hem d’oblidar que hi ha personatges i grups de pressió que no volen un nou pacte social, que no volen progressar, que es neguen a nodrir la societat de noves experiències i d’altres formes d’enfocar les adversitats. Els i les joves hem de combatre amb totes les nostres forces, el discurs que vol dinamitar les bases de la convivència per treure’n redit polític i econòmic.
Per acabar, Catalunya sempre ha estat un indret d’acollida, i aquest fet ens ha de fer treballar, als i les joves, amb esperit transformador per tal de construir un relat que faci front a aquest nou repte generacional que tenim. Una nova forma d’entendre la societat que avali les nostres accions i la implementació de les polítiques socials en matèria de cohesió social. Només serem capaços d’aconseguir-ho estant i generant una base social prou sòlida i participativa al voltant del necessari nou pacte soial.
Segueix @davidgutierrezl al twitter
