Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A l’interior de l’estació, a mà dreta ,estava el quiosc de premsa del Sr. Salvador Medina que cada matí recollia els diaris i el correu amb el primer tren que venia de Barcelona. Era un quiosc de fusta amb un caliu especial. En Salvador era, a més a més, el carter de Valldoreix, i mentre complia amb les seves obligacions de carter, el quiosc el portaven la seva dona, les seves filles o el seu gendre.
El despatx de bitllets estava entrant a mà esquerra, a través d’una finestreta parlaves amb el cap d’estació el Sr. Nicolás Fernández. La família Fernández vivia al pis superior de l’estació. En sortir de l’estació a mà dreta estava el Bar de l’Estació, del Sr. Bajos, més tard regentat per la seva filla Maria i l’Alfons de la Cruz. El Bar de l’Estació era un punt de trobada i de tertúlies que convidava a fer poble. Cal recordar la tertúlia que cada matí lideraven la Montse Cussó, de Can Brou, la Rose Marie de Cal Víctor i la pròpia Maria Bajos. Aquesta colla, un cop tancat el Bar, es traslladà al Casalet de Valldoreix. En front de l’estació estava la parada de taxis del Sr. Pere Pla, Calvo o Peret, en els bons temps fins i tot es podien trobar cinc taxis.
En una segona etapa els taxistes eren en Francisco, en Manolo, l’Amadeu Puig, l’Artur o la Trini Sánchez. Rere la parada de taxis hi havia una delegació de Urbanizaciones de Valldoreix, dedicada a la venda de parcel·les i la construcció de cases. L’autobús, des del mateix moment de la inauguració de l’estació, tenia la seva sortida des de la mateixa plaça i va ser regentat primer pel Sr. Borràs, després per Agustí i Pere Calafell i més tard per Joan i Amadeu Puig.
Amb els anys, al voltant de la plaça s’anaren creant diverses activitats i serveis. Durant uns anys funcionà una botiga de queviures i la Sra. Maria de Can Fayol venia llet en una tartana que recorria els principals punts de Valldoreix. També s’instal·là un estanc regentat per la Sra. Luz Luri, que venia tabac, llaminadures i begudes. Més tard, s’establí la Caixa de Terrassa. Amb l’augment de passatgers del tren, l’Entitat Local Menor de Valldoreix (actual EMD) construí un aparcament vigilat, que durant molts anys regentà el Sr. Inocencio García. Al costat de l’aparcament hi havia el taller mecànic de Miquel Puig.
El pas de vianants que comunica el barri de Sant Jaume i la plaça s’inaugurà el mes de febrer de 1949. Quan a Valldoreix hi havia dues festes majors, la dels estiuejants per l’Assumpció i la dels residents, per Sant Cebrià, els actes d’aquesta darrera es feien en aquesta plaça, mentre que la festa dels estiuejants es feia a la plaça de Maria Sabater. El pregó de Festa Major es va fer a la plaça de l’estació fins el 2002, amb la tradicional cantada d’havaneres i el cremat. També els reis arribaven a l’estació i ho feien amb un dels trens històrics. La plaça de l’estació ha anat canviant la seva fesomia però sempre ha estat un lloc de trobada i de molta activitat, sens dubte és un espai viscut per tots els valldoreixencs.
Segueix @jjcortesgarcia al twitter i al facebook
El despatx de bitllets estava entrant a mà esquerra, a través d’una finestreta parlaves amb el cap d’estació el Sr. Nicolás Fernández. La família Fernández vivia al pis superior de l’estació. En sortir de l’estació a mà dreta estava el Bar de l’Estació, del Sr. Bajos, més tard regentat per la seva filla Maria i l’Alfons de la Cruz. El Bar de l’Estació era un punt de trobada i de tertúlies que convidava a fer poble. Cal recordar la tertúlia que cada matí lideraven la Montse Cussó, de Can Brou, la Rose Marie de Cal Víctor i la pròpia Maria Bajos. Aquesta colla, un cop tancat el Bar, es traslladà al Casalet de Valldoreix. En front de l’estació estava la parada de taxis del Sr. Pere Pla, Calvo o Peret, en els bons temps fins i tot es podien trobar cinc taxis.
En una segona etapa els taxistes eren en Francisco, en Manolo, l’Amadeu Puig, l’Artur o la Trini Sánchez. Rere la parada de taxis hi havia una delegació de Urbanizaciones de Valldoreix, dedicada a la venda de parcel·les i la construcció de cases. L’autobús, des del mateix moment de la inauguració de l’estació, tenia la seva sortida des de la mateixa plaça i va ser regentat primer pel Sr. Borràs, després per Agustí i Pere Calafell i més tard per Joan i Amadeu Puig.
Amb els anys, al voltant de la plaça s’anaren creant diverses activitats i serveis. Durant uns anys funcionà una botiga de queviures i la Sra. Maria de Can Fayol venia llet en una tartana que recorria els principals punts de Valldoreix. També s’instal·là un estanc regentat per la Sra. Luz Luri, que venia tabac, llaminadures i begudes. Més tard, s’establí la Caixa de Terrassa. Amb l’augment de passatgers del tren, l’Entitat Local Menor de Valldoreix (actual EMD) construí un aparcament vigilat, que durant molts anys regentà el Sr. Inocencio García. Al costat de l’aparcament hi havia el taller mecànic de Miquel Puig.
El pas de vianants que comunica el barri de Sant Jaume i la plaça s’inaugurà el mes de febrer de 1949. Quan a Valldoreix hi havia dues festes majors, la dels estiuejants per l’Assumpció i la dels residents, per Sant Cebrià, els actes d’aquesta darrera es feien en aquesta plaça, mentre que la festa dels estiuejants es feia a la plaça de Maria Sabater. El pregó de Festa Major es va fer a la plaça de l’estació fins el 2002, amb la tradicional cantada d’havaneres i el cremat. També els reis arribaven a l’estació i ho feien amb un dels trens històrics. La plaça de l’estació ha anat canviant la seva fesomia però sempre ha estat un lloc de trobada i de molta activitat, sens dubte és un espai viscut per tots els valldoreixencs.
Segueix @jjcortesgarcia al twitter i al facebook